Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Textos sobre la fal·làcia naturalista

G E. Moore: «bo» és indefinible

Per tant, «bo», si per això volem dir aquella qualitat que afirmem que pertany a una cosa quan diem que aquesta és bona, és incapaç de definició en el sentit més important del terme. El sentit més important de «definició» és el sentit en què una definició enuncia quines són les parts que invariablement componen un cert tot; i en aquest sentit «bo» manca de definició perquè és simple i manca de parts. És un d’aquests innumerables objectes del pensament que són incapaços de definició, perquè són els termes últims, per referència als quals ha de definir-se tot el que sigui capaç de definició. Que hagi d’haver-hi un nombre indefinit de tals termes és obvi després d’una reflexió. Perquè no podem definir res excepte per mitjà d’una anàlisi que, portat tan lluny com pugui emportar-se, ens referirà a quelcom que és simplement diferent de qualsevol altra cosa, i que per aquesta diferència última explica la peculiaritat del tot que estem definint: ja que un tot conté també parts que són comuns a altres tots. No hi ha, per consegüent, cap dificultat intrínseca en l’afirmació de que «bo» denota una qualitat simple i indefinible. Hi ha molts altres exemples de tals qualitats.

__________________________________________________

Principia Ethica, Cambridge University Press, Londres 1903, 9-10 (citat per WD Hudson, La filosofia moral contemporània, Alianza, Madrid 1974, p. 75).
 
 
Hume: no es pot passar del que «és» al que «ha de ser»

“En tot sistema moral que fins ara he trobat, m’he adonat sempre que l’autor procedeix durant algun temps segons el mode  correcte de raonar, i estableix l’existència de Déu o fa observacions referents als assumptes humans; i, de sobte, resto astorat en comprovar que, en lloc de les còpules usuals de les proposicions – és i no és – no trobo cap proposició que no sigui enllaçada amb un haver de o no haver de. Aquest canvi és imperceptible, però és, malgrat tot, de gran importància. En efecte, com que aquest haver o no haver expressa una nova relació o afirmació, és necessari que aquesta sigui observada i explicada i que al mateix temps s’hagi de donar una raó per allò que sembla absolutament inconcebible, és a dir, com és possible que aquesta nova relació es dedueixi de les altres relacions que són absolutament diferents d’aquesta. Però ja que els autors generalment no empren aquesta precaució, m’atreviré a recomanar-la als lectors; i estic convençut que aquesta petita atenció subvertiria tots els sistemes habituals de moralitat, i ens permetria veure que la distinció entre el vici i la virtut ni està basada merament en les relacions d’objectes, ni tampoc no és percebuda per la raó”

__________________________________________________

Hume, Tractat de la naturalesa humana  III, I, I (Traducció del text de Hume enviada per Glòria de la LLave)

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.