FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Epicur mai no esmenta cap altre filòsof en els fragments que en conservem; i segons la tradició era un personatge bastant destructiu quan parlava d'altres filòsofs. Creia seriosament que la seva obra era del tot original i que no tenia antecedents. Això va accentuar el caràcter de secta amb elements més o menys religiosos i del que avui anomenaríem «culte a la personalitat» del Jardí.

És obvi que Epicur depèn dels atomistes, d'Empèdocles, d'Aristòtil i sobretot de la medicina hipocràtica, que tenia el seu màxim desenvolupament entre 430 i 380 aC.

• Recull de Demòcrit la física atomista i la consciència de no necessitar cap més explicació del món que no sigui estrictament física. Els àtoms són immortals i inalterables. Cap metà-física no té sentit perquè fora de la phisis no hi ha res. Demòcrit, a més, havia dit que la clau de la vida es troba en l’euthimia, la serenitat de l’ànim, i Epicur seguirà bàsicament aquest precepte.

• Empèdocles mort el –490 li aporta la idea que en la naturalesa el semblant estima el semblant, tema que ell aplicarà a la teoria de l’amistat.

• D’Aristòtil reprèn el tema de l’amistat que havia estat discutit en l’Ètica a Nicòmac.

• Dels metges hipocràtics en recull el tema de l’excés com a malaltia i el tema dels contraris com a complementaris.

Psicològicament, Epicur està contra Homer i contra la seva idea que l'home no és feliç i que més ens valdria no haver nascut. La societat homèrica li sembla fonamentada en l'honor sense virtut. A més la comunicació homèrica entre déus i humans li sembla una faula que només té un sentit de falsa consolació. Epicur s'enfronta també a Plató, que creia en la vida com a situació passatgera de la qual seria millor fugir. Tota l'epistemologia epicúria va contra el platonisme: mai els drets del cos no poden ser contraposats als de l'ànima. La clau de la conducta humana per a Plató està en realitzar les Idees, mentre que per a Epicur es troba en la felicitat del cos. Per a Plató el plaer no podia mai ser el Bé perquè pertany al nivell de la doxa i de l’esdevenir [Fileu, 5b-e]. El plaer tampoc no té un autèntic ésser, perquè en qualsevol plaer hi ha sempre barreja de dolor. En canvi per a Epicur el plaer és la guia necessària del capteniment humà

Per als platònics el plaer té quelcom de fantasma fugisser [República, 586c]. Epicur s’esforçarà, contra el platonisme a mostrar que el plaer no té una naturalesa mixta, sinó que en cada moment de plaer hi ha tot el plaer. A més, contra Plató, el Bé no té per a Epicur cap sentit absolut; en tot cas correspon a una experiència subjectiva o a una manera de sentir.

La filosofia tampoc no consisteix, com creia Plató, en una preparació per a la mort, sinó en una celebració joiosa de la vida. Esquemàticament la diferència entre Epicur i Plató seria així:

Cita extreta de http://www.alcoberro.info/epicur.htm