FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Pensador i escriptor, nascut a Frankfurt, i el més gran dels poetes alemanys. Va estudiar jurisprudència a les universitats de Leipzig i Estrasburg, però se'l considera per les seves obres i els seus coneixements un geni universal interessat per l'art, la ciència i la filosofia, el conreu de les quals alterna amb els càrrecs i els honors que li procuren el seu nomenament de conseller àulic, el 1776 i d'inspector d'arts i ciències, el 1790, en la cort de Weimar. En la seva joventut va participar dels ideals romàntics de l'Sturm und Drang, i les seves primeres obres, Les afliccions del jove Werther i les primeres redaccions de Faust i Wilhelm Meister, contribueixen intensament a la difusió del romanticisme, ideals que canvia pels clàssics a la tornada del seu llarg viatge a Itàlia (1786-1788).

En l'aspecte filosòfic, encara que no va conrear cap sistema determinat, el seu pensament manifesta fortes influències filosòfiques d'Spinoza i Schelling, contemporani seu, i una clara tendència al naturalisme panteista.

Descriu la natura, sobretot en obres com La natura (1781-1782), La metamorfosi de les plantes (1790), Formació i transformació de la natura orgànica (1807), com un procés de formació i transformació de tots els éssers a partir d'una forma primitiva, que en el cas del món vegetal anomena «planta originària», de la qual, com d'una essència eterna deriven totes les altres. Completa el seu sentit naturalista amb una visió organicista de la realitat, substituint, influït per la Critica del judici kantiana, la suposició d'una forma primària preexistent per la de la forma final o finalitat. La seva teoria dels colors, que interpreta com a combinacions de llums i ombres (Teoria dels colors, 1810), que oposa a la de Newton, manca d'interès científic i no és sinó una conseqüència del seu naturalisme organicista, decididament oposat al mecanicisme.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.