Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

L'autoconsciència només aconsegueix la seva satisfacció en una altra autoconsciència. [...] És una autoconsciència per a una autoconsciència. I només així és, en realitat, perquè només així esdevé per a ella la unitat de si mateixa en el seu ser un altre; el jo, que és l'objecte del seu concepte, no és en realitat objecte; [...] En quant una autoconsciència és l'objecte, aquest és tant jo com objecte. Aquí està present ja per a nosaltres el concepte de l'esperit. Més tard vindrà per a la consciència l'experiència del que l'esperit és, aquesta substància absoluta que, en la perfecta llibertat i independència de la seva contraposició, és a dir, de diferents consciències de si que són per a si, és la unitat d'aquestes: el jo és el nosaltres i el nosaltres el jo. La consciència només té en l'autoconsciència, com el concepte de l'esperit, el punt de viratge a partir del qual s'aparta de l'aparença acolorida de més ençà sensible i de la nit buida del més enllà suprasensible, per marxar cap al dia espiritual del present.

_____________________________________________________________

G.W.F. Hegel, Fenomenología del espíritu, FCE, México 1971, p. 112-113.
 
 

 
Versió en castellà

La autoconciencia sólo alcanza su satisfacción en otra autoconciencia. [...] Es una autoconciencia para una autoconciencia. Y solamente así es, en realidad, pues solamente así deviene para ella la unidad de sí misma en su ser otro; el yo, que es el objeto de su concepto, no es en realidad objeto; [...] En cuanto una autoconciencia es el objeto, éste es tanto yo como objeto. Aquí está presente ya para nosotros el concepto del espíritu. Más tarde vendrá para la conciencia la experiencia de lo que el espíritu es, esta sustancia absoluta que, en la perfecta libertad e independencia de su contraposición, es decir, de distintas conciencias de sí que son para sí, es la unidad de las mismas: el yo es el nosotros y el nosotros el yo. La conciencia sólo tiene en la autoconciencia, como el concepto del espíritu, el punto de viraje a partir del cual se aparta de la apariencia coloreada de más acá sensible y de la noche vacía del más allá suprasensible, para marchar hacia el día espiritual del presente.

_____________________________________________________________

G.W.F. Hegel, Fenomenología del espíritu, FCE, México 1971, p. 112-113.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.