FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

(del llatí malum, mal, de malus, malvat) Dany o patiment, que es dóna en molt diversos àmbits; es parla per això de mal físic, psíquic, moral, metafísic i religiós, encara que poden reduir-se a dues classes: mal físic i mal moral.

• El mal moral és la lliure decisió humana d’actuar contra el bé. (Els assassinats o les violacions en serien exemples)

• El mal físic és el dolor o patiment, en totes les seves formes, en el món, inclosos els desastres naturals com terratrèmols, plagues o inundacions.

S’anomena problema del mal a la difícil explicació de l’existència del mal (físic o moral) en el món, en el cas que aquest hagi estat creat per Déu, infinitament bo i omnipotent, que a més a més el conserva amb la seva providència (veure cita). Generalment, des d’Epicur i des de Hume el problema es planteja així:

• Un Déu bo no permetria el mal.

• Un Déu omnipotent podria destruir el mal

• El mal existeix i no està essent destruït

• Per tant no és possible que existeixi un Déu omnipotent i bondadós

És a dir, si Déu és omnipotent, omniscient i bondadós, llavors no s’explica l’existència del mal. Llavors, o bé Déu no existeix o, si existeix és malvat, o no és omnipotent.

La tradició filosòfica d’orientació cristiana va constituir la teodicea, o «justificació de Déu», com a part de la filosofia destinada a poder explicar la presència simultània dels dos extrems del problema: Déu i el mal.

El maniqueisme, religió fundada pel persa Mani, o Manes, en el s. III dC, i les doctrines del qual es van barrejar amb les de la gnosis, fins al punt de ser considerada la seva fase final, explica l’existència del mal atribuint-la al principi del mal, o de les tenebres, o també a la hyle, matèria.

D’Agustí de Hipona prové la clàssica noció metafísica del mal, pròpia de bona part de la filosofia de tradició cristiana, entès com «privació del bé».

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.