|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Immanuel Kant: el buit no pot ser objecte d'experiència
Tot quant succeeix és hipotèticament necessari. Aquest és un principi que sotmet a una llei els canvis ocorreguts en el món. És a dir, els sotmet a la regla de l'existència necessària, a una regla sense la qual no hi hauria tan sols natura. El principi «Res succeeix per un cec atzar» (in mundo non datur casus) és, consegüentment, una llei de la natura a priori. En la natura no hi ha necessitat cega, sinó necessitat condicionada i, per això mateix, susceptible de ser entesa (non datur fatum). Els dos constitueixen els principis que ens permeten sotmetre el joc dels canvis a una natura de les coses [...]. Ambdós principis són dinàmics. El primer constitueix en realitat una conseqüència del principi de causalitat [...]. El segon pertany als principis de la modalitat, la qual afegeix a la determinació causal el concepte de necessitat, que es troba sotmesa no obstant això a una regla de l'enteniment. El principi de la continuïtat prohibeix qualsevol salt (in mundo non datur saltus) en la sèrie dels fenòmens (canvis). Prohibeix igualment qualsevol llacuna o esquerda entre dos fenòmens en el conjunt de les intuïcions empíriques en l'espai (non datur hiatus). El principi pot enunciar-se, doncs, així: res que exhibeixi un buit o simplement ho toleri com a part de la síntesi empírica pot entrar en l'experiència.
__________________________________________________
Versión en castellano
Immanuel Kant: el vacío no puede ser objeto de
experiencia
Todo cuanto sucede es hipotéticamente necesario. Este es un principio que
somete a una ley los cambios ocurridos en el mundo. Es decir, los somete a la
regla de la existencia necesaria, a una regla sin la cual no habría siquiera
naturaleza. El principio «Nada sucede por un ciego azar» (in mundo non
datur casus) es, consiguientemente, una ley de la naturaleza a priori. En
la naturaleza no hay necesidad ciega, sino necesidad condicionada y, por ello
mismo, susceptible de ser entendida (non datur fatum). Los dos
constituyen los principios que nos permiten someter el juego de los cambios a
una naturaleza de las cosas [...]. Ambos principios son dinámicos. El primero
constituye en realidad una consecuencia del principio de causalidad [...]. El
segundo pertenece a los principios de la modalidad, la cual añade a la
determinación causal el concepto de necesidad, que se halla sometida no
obstante a una regla del entendimiento. El principio de la continuidad prohíbe
cualquier salto (in mundo non datur saltus) en la serie de los
fenómenos (cambios). Prohíbe igualmente cualquier laguna o grieta entre dos
fenómenos en el conjunto de las intuiciones empíricas en el espacio (non
datur hiatus). El principio puede enunciarse, pues, así: nada que exhiba
un vacío o simplemente lo tolere como parte de la síntesis empírica puede
entrar en la experiencia.
__________________________________________________
Crítica de la razón pura, Anal., trasc., l. 2, cap. 2, sec, 3, B 281 (Alfaguara,
Madrid 1988, 6ª ed., p. 250-251).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.