FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

paralogisme LÒG.

(del grec B"D"8@(4F:`H, paralogismes, raonament fals) Raonament formalment erroni que, a diferència del sofisma o de la fal·làcia no requereix voluntarietat d’enganyar. La seva aparença de validesa indueix a error.

Segons Kant, la raó humana es veu induïda per la seva pròpia natura a cometre determinats paralogismes, que anomena transcendentals (veure text), raonant enganyosament sobre determinats temes. El principal d’aquests enganys forçosos, font de tots els altres, es fonamenta en la confusió entre la necessitat lògica de suposar un «jo penso» que ha de donar unitat a tota la vida mental amb l'existència d'un jo personal, o una ànima substància simple.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.