FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

És el mateix principi de verificabilitat, proposat pel neopositivisme no sols com a criteri del caràcter científic d’un enunciat, sinó també com criteri de demarcació entre enunciats amb significat i enunciats sense significat, i, en general, entre la qual cosa és ciència i el que no ho és. Els únics enunciats científics i significatius són o enunciats analítics, propis de les ciències formals, com la matemàtica i la lògica, o els enunciats sintètics, o empírics, propis de les ciències fàctiques. Només aquests últims es refereixen a la experiència i poden comparar-se amb els fets, sent els únics susceptibles de contrastació. L’experiència (l’experiment o l’observació) els confirma o desconfirma.

Aquest criteri, igual que el seu homònim, el principi de verificabilitat, ha anat variant la seva formulació amb el temps. Autors que sostenien la necessitat d’un criteri estricte o d’una verificació completa han passat -per la impossibilitat de sostenir la verificació estricta d’enunciats universals, com són les hipòtesi i les teories científiques- a defensar, no la verificació, sinó només la confirmació de les hipòtesis científiques mitjançant la comprovació de prediccions que es compleixen.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.