Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

DOCUMENT NO REVISAT

Maurice Merleau-Ponty: el cos i la temporalitat

No cal dir, perquè, que el nostre cos està en l'espai ni, tampoc, que està en el temps. Habita l'espai i el temps Si la meva mà executa en l'aire un desplaçament complicat, per saber la seva posició final no he de sumar els moviments en un mateix sentit i restar els moviments en sentit contrari. «Tot canvi identificable arriba a la consciència ja carregat de les seves relacions amb allò que l'ha precedit, com en un taxímetre la distància ja se'ns presenta transformada en xílings i penics.» En cada instant les postures i els moviments precedents proporcionen un patró de mesura sempre a disposició. No es tracta del «record» visual o motor de la posició de la mà en el punt de partida: unes lesions cerebrals poden deixar intacte el record visual alhora que suprimint la consciència del moviment i, quant al «record motor», està clar que no podria determinar la posició present de la meva mà, si la percepció de què ha nascut no hagués tancat una consciència absoluta del «aquí», sense la qual se'ns remetre-la de record en record i mai tindríem una percepció actual. Així com està necessàriament «aquí», el cos existeix necessàriament «ara»; mai pot esdevenir «passat», i si no podem guardar, en estat de salut, el record vivent de la malaltia, o, en l'edat adulta, el record del nostre cos de quan érem nens, aquestes «llacunes de la memòria» no fan sinó expressar l'estructura temporal del nostre cos. A cada moment d'un moviment, l'instant precedent no és ignorat, però està com encapsulado en el present i la percepció present consisteix, en definitiva, a tornar a captar, recolzant-se en la posició actual, la sèrie de posicions anteriors que s'emboliquen unes a altres. Però la posició imminent també està embolicada en el present i, per ella, totes les que vindran fins al terme del moviment. Cada moment del moviment comprèn tota la seva extensió i, en particular, el primer moment, la iniciació cinètica, inaugura la vinculació d'un aquí i un allà, d'un ara i d'un futur que els altres moments es limitaran a desenvolupar. En tant que tinc un cos i que actuo a través d'aquest en el món, l'espai i el temps no són per a mi una suma de punts juxtaposats, com tampoc una infinitat de relacions de què la meva consciència operaria la síntesi i en la que ella implicaria el meu cos; jo no estic en l'espai y en el temps, no pinso en l'espai y en el temps, sóc de l'espai i del temps (a l'espace et au temps) i el meu cos s'aplica a ells i els comprèn. L'amplitud d'aquest punt de suport mesura el de la meva existència; però, de totes maneres mai pot ser total: l'espai i el temps que jo habito tenen sempre, d'una banda i una altra, uns horitzons indeterminats que tanquen altres punts de vista. La síntesi del temps, com la de l'espai, està sempre per reiniciar.

__________________________________________________

Fenomenologia de la percepció, Planeta-Agostini, Barcelona 1984, traducció de Jem Cabanes, p.156-157.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.