|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Amb aquests pensaments -dit sigui de passada- no pretenc de cap manera ajudar els nostres pessimistes a portar aigua nova als seus malsonants i estridents molins del tedi vital; al contrari, cal fer constar expressament que, en aquella època en què la humanitat no s’avergonyia encara de la seva crueltat, la vida a la terra era més jovial que ara que hi ha pessimistes. L’enfosquiment del cel situat sobre l’home ha augmentat sempre en relació amb l’acreixement de la vergonya de l’home davant l’home. La cansada mirada pessimista, la desconfiança respecte a l’enigma de la vida, el glacial no de la nàusea sentida davant la vida -aquests no són els signes distintius de les èpoques de major maldat del gènere humà: abans bé, ja que són plantes fangoses, apareixen tan sols quan hi ha el pantà a què pertanyen-, em refereixo a la moralització i al reblaniment malaltissos, gràcies als quals l’animal ’home’ acaba per aprendre a avergonyir-se de tots els seus instints.
____________________________________________
Versó castellana
Friedrich Nietzsche: contra el pesimismo, fruto del resentimiento
Con estos pensamientos -dicho sea de pasada- no pretendo en modo alguno ayudar a nuestros pesimistas a llevar agua nueva a sus malsonantes y chirriantes molinos del tedio vital; al contrario, hay que hacer constar expresamente que, en aquella época en que la humanidad no se avergonzaba aún de su crueldad, la vida en la tierra era más jovial que ahora que existen pesimistas. El oscurecimiento del cielo situado sobre el hombre ha aumentado siempre en relación con el acrecentamiento de la vergüenza del hombre ante el hombre. La cansada mirada pesimista, la desconfianza respecto al enigma de la vida, el glacial no de la náusea sentida ante la vida -éstos no son los signos distintivos de las épocas de mayor maldad del género humano: antes bien, puesto que son plantas cenagosas, aparecen tan sólo cuando existe la ciénaga a la que pertenecen-, me refiero a la moralización y al reblandecimiento enfermizos, gracias a los cuales el animal ’hombre’ acaba por aprender a avergonzarse de todos sus instintos.
____________________________________________
La genealogía de la moral, Alianza, Madrid 1975, p. 76.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.