Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Langer, Susanne Katherine (1895-1985) HIST. `langer.wav', `play"]

Filòsofa nord-americana. Va néixer a Nova York al si d'una família d'immigrants alemanys. Va estudiar al Liceu Francès de Nova York. Després d'acabar el batxillerat va ingressar en el Radcliffe College (Cambridge, Mass. EE.UU.), on es va doctorar en filosofia. A partir d'aquest moment va ser professora en diverses universitats: Delaware, la Universitat de Columbia (Nova York), Viena, el mateix Radcliffe College, i en el Connecticut College for Women.

El seu centre d'interès es va dirigir cap a l'estudi de l'activitat simbòlica, tant artística com lingüística (veure text 1 i text 2). De fet, la seva primera activitat es va iniciar amb l'estudi de les formes simbòliques i de la natura de l'art, i es va vincular estretament a les investigacions de Cassirer, encara que també va rebre la influència de Peirce, Wittgenstein i Freud. Considera que l'activitat simbòlica és la característica essencial de l'espècie humana -pel que pensa que l'estudi d'aquesta activitat simbòlica humana és la nova clau de la investigació filosòfica-, alhora que sosté que la concepció de símbol, i la semàntica filosòfica elaborada a través de la lògica simbòlica i les matemàtiques, no cobreix tota l'àmplia gamma de matisos i significats que aquella noció expressa.

Per aquesta raó va intentar elaborar una noció de símbol més àmplia. En quant que l'activitat simbolitzadora és natural en l'home, considera que fins i tot les mateixes dades sensorials apareixen ja com a símbols, i afirma que la percepció de la forma sorgeix ja del procés de simbolització i procedeix de l'abstracció, que en cap cas considera com antinatural o forçada, sinó constitutivament natural a l'home. És a dir, segons ella, l'edifici del coneixement humà se'ns ofereix, no com una immensa col·lecció d'informes sensorials, sinó com una estructura simbòlica. Allò que caracteritza l'home no és tant la seva sensibilitat o la seva memòria, sinó la seva immensa capacitat de simbolització, que s'inicia amb la paraula i tendeix cap a una simbolització general de totes les maneres del tractament humà de les coses. D'aquí que tots els problemes concernents a l'home cauen en la noció de simbolització, tant mística com pràctica o matemàtica. Tenint en compte que l'específicament humà és aquesta capacitat de simbolització -que està en la base del llenguatge-, cada forma d'activitat humana està lligada a un sistema de símbols, i la tasca de la filosofia és l'estudi semàntic d'aquests sistemes simbòlics i les seves diverses connexions. Així, la consideració de les dades sensorials com a símbols permet, d'una banda, entendre aquests des d'una perspectiva més àmplia que la contemplada per la lògica i la matemàtica i, per una altra, considerar que tot el conjunt del coneixement humà ha d'entendre's no com una mera sèrie d'informes sensorials, sinó com una estructura de fets, que ja són símbols, i lleis, que són els seus significats. En aquest estudi cau la nova clau de què ja hem parlat.

L'activitat simbòlica, a més a més, no és manifestació de cap esperit humà transcendental, raó per la qual l'estudi d'aquesta activitat ha d'estar allunyat de les concepcions metafísiques idealistes, sinó que és fruit de la pròpia natura humana. El camí d'estudi de l'esmentada activitat parteix de l'estudi dels símbols mateixos, no d'una suposada activitat transcendental. Amb això es va allunyar de les primeres influències del pensament de Kant i del de Cassirer, i va iniciar el camí cap a la formulació mateixa de l'experiència com a simbolització.

Obres
 
  • The Cruise of the Little Dipper, and Other Fairy Tales (1924).
  • The Practice of Philosophy (1930).
  • An Introduction to Symbolic Logic (1937).
  • Philosophy in a New Key: A Study in the Symbolism of Reason, Rite, and Art (1942).
  • Language and Myth (1946), translator, from Sprache und Mythos (1925) by Ernst Cassirer.
  • Feeling and Form: A Theory of Art (1953).
  • Problems of Art: Ten Philosophical Lectures (1957) Richard Field
  • Mind: An Essay on Human Feeling (1967 - 1982) three volumes

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.