La natura, art amb què Déu ha creat i governa el món, és imitada per l’art de l’home en moltes coses. Entre d’altres, en la producció d’un animal artificial. Ja que la vida no és més que un moviment de membres, l’origen del qual es troba en alguna part important d’ells, per què no podríem dir que tots els autòmats -artefactes moguts per si mateixos mitjançant molles i rodes, com un rellotge- tenen una vida artificial? Perquè què és el cor sinó una molla? I què són els nervis sinó altres tantes cordes? I què són les articulacions sinó altres tantes rodes, donant moviment al cos en el seu conjunt tal i com l’artífex va projectar? Però l’art encara va més enllà, imitant l’obra més racional i excel·lent de la natura: l’home. Perquè mitjançant l’art es cregui aquest gran Leviatan que és una república o un Estat, i que és com un home artificial, encara que de grandària i força molt superiors a les de l’home natural, per a la defensa i protecció  del qual va ser pensat.