Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Schlegel, Friedrich von (1792-1829) HIST. `schlegf.wav', `play"]

Escriptor, filòleg i teòric alemany de l'estètica romàntica. Va néixer a Hannover. Va estudiar dret i història i filologia clàssica a Gotinga i Leipzig. Es va traslladar a Jena, on va fundar el cercle romàntic «Athenaeum» el 1798 (a què també va pertànyer el seu germà August Schlegel. Posteriorment, va impartir classes a París i Colònia, abans de convertir-se al catolicisme i posar-se al servei de la cort austríaca. El seu últim període a Viena va estar marcat per una orientació més mística i religiosa.

El seu estudi de la filologia clàssica el va conduir a la diferenciació entre una poesia objectiva, pròpia del món clàssic, i una poesia interessant, pròpia de l'època moderna. Distinció paral·lela a l'efectuada per Schiller entre poesia ingènua i sentimental.

Juntament amb el seu germà, però potser de manera més destacada, representa la plena presa de consciència estètica del romanticisme alemany, i concep la lectura de la literatura com un doble procés, alhora literari i filosòfic. A la seva presa de consciència del procés de lectura i interpretació (hermenèutica) dels textos, Friedrich Schlegel declara la necessitat simultània de distanciar-se d'aquests, a través d'una ironia, alhora que declara la necessitat d'una hermenèutica que ens permet sentir-nos identificats amb altres esperits de la història i coparticipants en la cultura universal. Com a teòric de la poesia rebutja la mera nostàlgia del classicisme del món antic, que ha de ser recuperat i superat -a través d'una subjectivitat guanyada al llarg de la història-, i renovar així el caràcter objectiu de la cultura clàssica des d'una perspectiva superior que involucri un procés d'autorreflexió. Això el condueix a la possibilitat de concebre una poesia transcendental, entesa com a condició de possibilitat d'una poesia que sigui, alhora, poesia de la poesia.

Obres

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.