(del llatí quidditas, essència). Aquest terme va ser introduït en les traduccions llatines del segle XII de les obres d'Aristòtil que, al seu torn, es basaven en les traduccions àrabs. El terme quidditas traduïa la paraula àrab mâhiyya, que va ser usada per Avicena per traduir l'expressió grega aristotèlica J` J4 µ< ,E<i"4 (to tu en einai), traduïda al llatí per quod quid erad esse, que respon a la pregunta quid est? com «allò pel que un ésser és el que és». D'aquesta manera la paraula quidditas es pot traduir per essència. La noció de quidditat entesa com a essència, es relacionava amb la problemàtica medieval de la distinció entre la essència i l'existència. Tomàs d'Aquino empra la noció com a sinònim d'essència entesa com a forma que determina la matèria.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.