Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Text sobre la prolepsis

Hi ha a més a més altres diferències i mutacions d'axiomes les incidències de les quals, de vertaders els tornen falsos i oposats, dels quals parlarem llargament. Raciocini, segons trobem en els escrits de Crinis, és el que consta d'un lema o de molts, de la prolepsi i de la conclusió, verbigràcia aquest: Si és de dia hi ha llum; aqui és de dia; per tant hi ha llum. El "si és de dia hi ha llum" és el lema; "aquí és de dia", la prolepsi; i "per tant hi ha llum", la conclusió. El tropus o mode és com a figura de raciocini, verbigràcia aquest: Si existeix A, també B; aquí existeix el primer; per tant també el segon. El logotropus és el que consta d'ambdues coses, verbigràcia, Si viu Plató, respira Plató; és cert el primer , per tant també el segon. El logotropus es va introduir en les composicions de raciocinis llargs, per no usar de prolepsi quan era llarga, ni posar conclusió, sinó inferir compendiosament en aquesta forma: Existeix A; per tant també B.

____________________________________________________________________

Diògenes Laerci sobre Zenó de Cítion, en Vidas de los más ilustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. II, llibre VII § 54, p.65.
 
 
 

Versión en castellano

Hay además otras diferencias y mutaciones de axiomas cuyas incidencias, de verdaderos los vuelven falsos y opuestos, de los cuales hablaremos largamente. Raciocinio, según hallamos en los escritos de Crinis, es el que consta de un lema o de muchos, de la prólepsis y de la conclusión, verbigracia éste: Si es de día hay luz; aquí es de día; luego hay luz. El si es de día hay luz es el lema; aquí es de día, la prólepsis; y luego hay luz, la conclusión. El tropo o modo es como figura de raciocinio, verbigracia éste: Si existe A, también B; aquí existe lo primero; luego también lo segundo. El logotropo es el que consta de ambas cosas, verbigracia, Si vive Platón, respira Platón; es cierto lo primero, luego también lo segundo. El logotropo se introdujo en las composiciones de raciocinios largos, para no usar de prólepsis cuando era larga, ni poner conclusión, sino inferir compendiosamente en esta forma: Existe A; luego también B.

____________________________________________________________________

Diógenes Laercio sobre Zenón de Citio, en Vidas de los más ilustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. II, libro VII § 54, p.65. (Traducción de José Ortiz y Sainz, fines del S.XVIII).

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.