Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

McTaggart, John Ellis (1866-1925) HIST. `mctagg.wav', `play"]

Filòsof anglès, nascut a Londres. Va estudiar en Cambridge, on va ser professor fins a 1923. És considerat, junt amb Bradley, el màxim representant del neohegelianismo o idealisme anglès. Partint d'un reexamen de Hegel i del idealisme, va elaborar un idealisme pluralista que considera la realitat com una comunitat de yos finits, i a l'Absolut com la unitat de la pluralitat d'aquests yos, raó per la qual no pot ser persona i no pot ser considerada Déu.

Però l'aspecte més important i impacten-te del seu pensament és el de la seva argumentació sobre el caràcter paradoxal del temps (que ell declara irreal). Afirma que l'índole del temps pot formular-se a través de dos distints grups de propietats, les de la sèrie A i les de la sèrie B. En la sèrie A considera que els successos es troben situats en el futur, el present i el passat, movent-se en aquest ordre. La sèrie B presa en consideració una altra determinació temporal, l'expressada per la relació abans-després. Ara bé, un esdeveniment qualsevol x (la mort de Cessar, per exemple), sempre estarà situada en una relació d'anterioritat respecte d'un altre esdeveniment i (el naixement de Newton, per exemple). Atès que aquesta relació d'anterioritat-posterioritat roman fixa, no incorpora cap canvi i, per tant, no és realment temporal. Així, només la sèrie A és realment temporal. Però aquesta sèrie és contradictòria ja que, en cada instant, un succés és futur en un moment del passat; passat en un moment del futur i present en un moment del present, la qual cosa implica la coexistència de passat, present i futur i, per tant, una contradicció. Aquesta argumentació, fins i tot sent fal·laç, obliga a un plantejament rigorós del problema del temps, i ha ocupat molts filòsofs contemporanis.

{ewl MVBMP2, ViewerBmp2, 9',`bibliomactaggart"] !book3.bmp} Obres

Veure: temps, neohegelianismo.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.