|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Filòsof panenteista alemany. Va néixer a Heisenberg, i va
estudiar a Jena amb Fichte i Schelling. Va ser professor a les universitats de Berlín, Gotinga i Munic, ciutat en què va morir. La seva doctrina
panenteista intenta, al mode romàntic, mitjançar entre el panteisme i el teisme. Com el panteisme, afirma que Déu inclou en si el món; però, com el teisme, defensa la irreductibilitat de Déu al món, de manera que continua sostenint una certa transcendència de la divinitat respecte del món. Krause distingeix també dos plans i processos del pensament: d'una banda, el pensament parteix del jo i continua una línia ascendent fins a arribar a la intuïció d'allò absolut o Déu; d'altra banda, des de l'adquisició d'aquesta intuïció, el pensament descendeix fins a la comprensió detallada de la realitat concreta, que ja sap llavors de la seva procedència de l'essència divina. D'aquesta manera es fa patent, afirma, la unitat orgànica del tot. Aquesta unitat orgànica és el centre de la seva filosofia, tal com la va exposar en Lliçons sobre el sistema de la filosofia (1828), i en Lliçons sobre les veritats fonamentals de la ciència (1829). D'aquella unitat orgànica central es desprenen una sèrie de filosofies derivades o regionals que Krause va exposar en obres menors, com: Lliçons d'estètica (1882), Sistema d'estètica (1882), Intuïcions i doctrines per a un major desenvolupament de la vida humana (1912). Totes aquestes obres es van publicar pòstumament.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.