Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

deconstrucció (o desconstrucció) GEN.

Es tracta del programa elaborat per Derrida per destruir el presentisme i el logocentrisme, la tesi central del qual defensa, d'una banda, que la presència del pensament irromp necessàriament en la paraula i, d'altra banda, que el propi pensament conté tant la presència del sentit com la presència de la veritat. És a dir, per al logocentrisme la paraula representa directament el significat que habita en la ment del parlant, i el principal corol·lari d'aquesta tesi és el prejudici consistent en l'enaltiment tradicional de la paraula en detriment de l'escriptura. Derrida considera la deconstrucció com un gest que és, alhora, estructuralista i antiestructuralista: es tracta de desmuntar l'edifici de la metafísica, del logocentrisme i el presentisme perquè apareguin les seves estructures. Però un cop aparegudes, es mostren com a ruïnes o com a meres estructures formals que res no expliquen.

Aquella qualitat representativa és precisament la que li ha estat denegada a l'escriptura. Al llarg de la història només se li ha encomanat la comesa subalterna de representar la pròpia paraula. La possibilitat de representar directament el significat, per consegüent, li ha estat arrabassada sense contemplacions. En realitat, la subordinació de l'escriptura a la paraula és tàcitament tributària del discurs metafísic tradicional. En ell les idees ocupen una posició de privilegi i l'escriptura és relegada a un rang inferior perquè se la considera una forma degradada de representació.

En bona part el programa deconstruccionista derridià prossegueix el camí iniciat per Heidegger en la seva tasca de la destrucció (Destruktion) de la metafísica, però en el sentit d'assumir el procés sencer de la metafísica iniciat en l'ontologia grega, que ha construït el sentit i el centre de la història, i que des dels seus inicis és, alhora, un procés de construcció i de deconstrucció, ja que en la metafísica s'ha establert una relació immanent entre la seva pròpia construcció i la seva pròpia destrucció.

Donat el combat derridià contra el logocentrisme, ha denominat al llenguatge, en general, com «arxiescriptura», terme que no sols recull el recel de Derrida davant una presumpta hegemonia de la paraula, sinó que el seu projecte real és el d'alliberar al propi llenguatge -tant l'escrit com l'oral- de la presumpta intervenció de la presència. Aspira, en una paraula, a emancipar-lo de la representació. La importància assignada a la «escriptura», de totes maneres, ha anat disminuint en les etapes de l'itinerari deconstructiu de Derrida que, no obstant això, ha continuat la seva crítica del logocentrisme. La seva producció posterior, efectivament, ja no identifica l'«escriptura» amb el llenguatge en general. La concep, al contrari, com un joc de diferències que se sustenta en un sistema indecidible d' «inscripcions» i d' «institucions». A més a més, la fa dependre de certs factors anticonvencionals però així mateix indecidibles com, per exemple, la «marca» o trace. Però, sobretot, la «escriptura» és ara solidària de la innovadora noció que Derrida denomina «différance».


(Col·laboració de Josep Maria Bech)

Veure logocentrisme.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.