Terme alemany que designa el que viu o l'experiència viscuda. En contraposició als animals i la plantes, que tenen vida (Leben), només l'home té consciència de les seves experiències vitals. Per a Dilthey, que usa aquesta noció com a instrument essencial per a la comprensió històrica, l'Erlebnis és directament revelada a l'experiència interna, i manifesta una unitat estructural d'actitud i contingut. També és utilitzada en la tradició fenomenològica per autors com Husserl (que la considera com un fet de consciència i un dels continguts del cogito), Scheler, Moritz Geiger i altres. En general, aquesta noció va lligada no sols a l'àmbit de l'experiència vital, sinó també a l'àmbit dels valors, especialment dels valors estètics, i s'oposa a la noció de coneixement marcat per la dualitat entre subjecte i objecte. Ortega i Gasset ho va traduir com a vivència.