Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Plató: la ciència i la sensació, crítica de Protàgores

Teetet 151e-152a

Sòcrates. -Dius que la ciència és la sensació.

Teetet. −Sí.

−Aquesta definició que dones de la ciència no és menyspreable. És la mateixa que ha donat Protàgores, encara que es va expressar d’una altra manera. L’home, diu Protàgores, és la mesura de totes les coses, per a les que són, del seu ser, per a les que no són, del seu no-ser. Hauràs llegit això sens dubte?

−Sí, i més d’un cop.

-I no diu més o menys això: les coses són per a mi tals com em semblen; i per a tu tals com et semblen? I tu i jo som homes.

−En efecte, és el que diu.

Teetet 161b-162a.

Sòcrates. -Saps, Teodor, què és el que em sorprèn en el teu amic Protàgores?

Teetet. -Què és?

−M’ha semblat bé tot el que diu per provar que el que li sembla a cadascú és tal com li sembla. Però m’ha sorprès que al principi del seu llibre sobre la veritat no hagi dit que la mesura de totes les coses és el porc, el cinocèfal o algun altre ser encara més estrany dels que estan dotats de sensació. Hagués estat un coneixement magnífic i completament menyspreador per a la nostra espècie. Així hagués demostrat que, mentre nosaltres l’admirem com a un déu per la seva saviesa, no és superior en intel·ligència, no ja a un altre home, sinó ni tan sols a una granota. Què podem dir, doncs Teodor? Si les opinions que es formen en nosaltres per mitjà de les sensacions són vertaderes per a cadascú, si cap és més hàbil que un altre per distingir la veritat o la falsedat d’una opinió; si al contrari, com sovint hem dit, cadascú jutja únicament segons les seves impressions, i si tots els seus judicis són vertaders i rectes, en virtut de quin privilegi Protàgores seria savi fins a l’extrem de creure’s amb dret d’ensenyar als altres i de posar preu tan alt a les seves lliçons, mentre que nosaltres no seríem més que uns ignorants, condemnats a assistir a la seva escola, ja que cadascú és per a si mateix la mesura de la seva pròpia saviesa? Com no dir que Protàgores ha dit això eludint-se? Callo en el que a mi concerneix i sobre el meu talent, per fer donar a llum als esperits; en el seu sistema aquest talent és extraordinàriament ridícul, igual, al meu entendre, que tot l’art de la dialèctica. Perquè, no és una extravagància insigne tractar d’examinar i refutar-nos mútuament les nostres opinions, si totes són vertaderes per a cadascú, i si la veritat és com l’ha definit Protàgores, i si no ha parlat de broma del santuari del seu llibre?

Teetet 186d,e

Sòcrates. −Per consegüent, el saber no cau en les nostres impressions, sinó en el raonament que fem sobre aquestes. Aquí, efectivament, és possible agafar l’ésser i la veritat, però allí és impossible.

Teetet. −Evidentment.

−Vas a donar-li, llavors, el mateix nom a una i a una altra cosa, quan són tan diferents?

−No seria just, certament.

−Quin nom li atribueixes, doncs, a allò, en veure, sentir, oldre, sentir fred o calor?

−Jo l’anomeno percebre. Quin altre nom podria donar-li?

−Després a tot això li dones en conjunt el nom de percepció.

−Necessàriament.

−I diem que això no participa en la confiscació de la veritat, perquè no participa en la aprehensió del ser.

−Per descomptat que no.

−Després tampoc en la aprehensió del saber.

−No, en efecte.

−Per consegüent, Teetet, la percepció i el saber mai podran ser una mateixa cosa.

−Sembla que no, Sòcrates. Ara és quan especialment s’ha posat de manifest que el saber és quelcom diferent de la percepció.

Teetet 170e-171c.

Sòcrates. −I què succeeix amb el mateix Protàgores? Si no hagués jutjat que l’home és la mesura de totes les coses, i si el poble no ho pensés, com en efecte no ho pensa, no seria necessari que la veritat tal com ell l’ha definit no existís per a ningú? I si ell ha cregut això, i la multitud pensa el contrari, no observes tu primerament que en la mateixa mesura que el nombre de què no comparteixen la seva opinió sobrepassa el dels seus partidaris, la veritat tal com ell l’entén deu no existir més que existir?

−Això és indubtable, si existeix o no existeix, segons cada opinió.

−Però, en segon lloc, el més divertit d’ell és això. Protàgores, en afirmar que el que li sembla a cadascú és vertader, concedeix que és vertadera l’opinió de què contradiuen la seva i creuen que s’equivoca.

−Efectivament.

−Així doncs, és necessari que la seva opinió sigui falsa, ja que reconeix com vertadera l’opinió de què creuen que s’equivoquen?

−Necessàriament.

−Els altres, per la seva banda, reconeixen que s’equivoquen?

−No, certament.

−Així doncs, està obligat encara a reconèixer aquesta opinió com vertadera, segons els seus escrits?

−Aparentment.

−Per consegüent, hi haurà oposició pertot arreu, començant pel mateix Protàgores. O més aviat Protàgores, en admetre que pensa amb veritat el que té una opinió contrària a la seva, admet que ni el gos ni cap home és la mesura de cap cosa si no l’ha estudiat? No és així?

−Si.

−Per consegüent, ja que tots s’oposen a ella, la veritat de Protàgores no és vertadera per a ningú, ni per a un altre ni per a ell mateix.

−Sòcrates, tractem molt malament el meu amic.

Teetet 182b-183c.

Sòcrates. −Deixem tot el altres, atinguem-nos a l’únic punt en qüestió i preguntem-los: tot es mou i flueix; és això el que dieu?

Teodor. −Sí.

-Sens dubte amb el doble moviment que hem distingit, translació i alteració?

−Res a objectar, si volem que tot es mogui plenament i perfectament.

−Si només hi hagués translació sense alteració, podria dir-se quina és la natura del que es mou i canvia de lloc, no és cert?

−Sí.

−Però com que no és fins i tot una cosa estable que el que flueix, flueixi blanc; com al contrari, hi ha canvi a aquest respecte, de manera que la mateixa blancor s’escapa i es converteix en un altre color per por a què se la sorprengui en un estat fix, és mai possible anomenar a un color pel seu nom, de manera que no ens equivoquem?

-Quin mitjà pot haver-hi, Sòcrates, de determinar el color o alguna altra qualitat, si passant sense parar s’escapa a la paraula que vol agafar-la?

-I què direm de les sensacions, per exemple, les de veure i sentir? Assegurarem que romanen en l’estat de visió i d’audició?

−No podrem fer-ho, si és veritat que tot es mou.

−Per consegüent, ja que tot està en un moviment absolut, no ha de dir-se que hi ha visió amb preferència a no-visió, ni que una sensació està amb preferència a què no està.

−No, sens dubte.

−Ara bé, la sensació és la ciència, segons hem dit.

−És cert.

−Per tant, quan ens han preguntat què és la ciència, hem respost que és una cosa que no és ciència amb preferència a no-ciència.

−Això sembla.

−Si tot es mou, en efecte, tota resposta sobre qualsevol punt és igualment justa, si es diu que és així, o que no és així, o si ho prefereixes, que va sent o que no va sent, a fi de no immobilitzar-ho ni encara amb paraules.

−Dius bé.

−Sí, Teodor, tret que he utilitzat les expressions «així» i «no-així». I no ha d’usar-se la paraula «així»: perquè «així», igual que «no-així», seria quelcom fix, i aquestes paraules no expressarien el moviment. Els partidaris d’aquesta doctrina han de crear algun altre terme. I de moment, en la seva hipòtesi no en tenen cap del que es puguin servir, sinó potser aquest: «ni tan sols així». Aquesta expressió indefinida és la que més convé a la seva opinió.

−En efecte, és aquesta una manera de parlar que els agrada del tot.

−Així doncs, Teodor, ja estem lliures del teu amic, i no li concedirem que tot home és la mesura de totes les coses, a menys que digui el savi. I que la ciència sigui la sensació, tampoc ho concedirem, almenys segons el mètode del «tot es mou».

__________________________________________________

Teetet, 151e-183c. (R. Verneaux, Textos de los grandes filósofos. Edad antigua, Herder, Barcelona 1982, p. 19-22).

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.