Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Fragments d’Heràclit

1. Els homes no han arribat al coneixement d’aquest logos que ha existit des de sempre, ni abans d’haver sentit parlar d’ell ni tampoc després. Perquè, venint totes les coses a l’existència segons aquest logos, els homes semblen gents inexpertes, quan assagen paraules i actes tals com els que jo descric detalladament, distingint cada cosa segons la seva natura i expressant com és. Se’ls escapa el que els homes fan en estat de vigília, igual que se’ls escapa el que realitzen dormint.

2. Per això és necessari seguir el que és comú, perquè allò comú és el que uneix. Però, encara que el logos és comú, la majoria viuen com si cadascú tingués una intel·ligència particular.

3. El sol té l’amplària d’un peu d’home.

5. Intenten purificar-se tancant-se de sang. És com si després d’haver-se tacat de fang, volguessin netejar-se amb fang. I es tindria per insensat a qui volgués retreure’ls la seva conducta. També dirigeixen pregàries a unes estàtues. Tant es val que si es parlés a les cases, per no saber el que són els déus i els herois.

6. El sol cada dia és nou.

7. Si totes les coses es convertissin en fum, se les distingiria per l’olfacte.

8. El que s’oposa s’uneix; de les coses diferents [neix] la més bella harmonia.

9. Els ases prefereixen la palla a l’or.

10. Unim: allò complet i allò incomplet, allò convergent i allò divergent, el consonant i allò dissonant. De totes les coses, una, i d’una, totes.

12. Són diferents les aigües que cobreixen als que entren en el mateix riu.

19. La gent no sap ni escoltar ni parlar.

21. Mort és tot el que veiem desperts, son [el que veiem] dormint.

22. Els buscadors d’or remouen molta terra i troben poc (metall)

23. Si no hi hagués injustícia, s’ignoraria fins i tot el nom de la justícia.

27. Esperen als homes després de la mort coses que ni esperen ni imaginen.

30. Aquest món, el mateix per a tots, cap déu ni home el va fer. Sinó que ha estat sempre i és i serà un foc sempre viu, que s’encén segons mesures i s’apaga segons mesures.

31. Transformacions del foc: primer el mar; del mar la meitat [es converteix en] terra, i l’altra meitat en remolí. La terra es liqua en mar, i aquest és mesurat pel mateix logos que abans de fer-se terra.

32. L’únic savi accepta i rebutja ser anomenat amb el nom de Zeus.

33. La llei [és] també obeir la voluntat Una.

34. Senten sense comprendre; semblants als sords. A ells s’aplica el proverbi: estant presents estan absents.

36. Per a les ànimes la mort és convertir-se en aigua; per a l’aigua la mort és convertir-se en terra. Però de la terra prové l’aigua, i de l’aigua l’ànima.

41. No hi ha més que una saviesa: comprendre el pensament que ho governa tot a través de tot.

49. Un home per a mi val per deu mil, si és millor.

49a. Entrem i no entrem en els mateixos rius. Som i no som.

50. No escoltant-me a mi, sinó al logos, és savi confessar que totes les coses són u.

51. No comprenen cóm allò que està en lluita amb si mateix pot estar d’acord: unió de [forces] contràries, como l’arc i la lira.

53. El conflicte és el pare de totes les coses, el rei de totes les coses. A uns ha fet déus i a altres homes; a uns ha fet esclaus i a altres lliures.

54. L’harmonia invisible és millor que la visible.

58. El bé i el mal són u. Els metges tallen, cremen i fan als malalts un bé que sembla un mal, exigeixen una recompensa que gairebé no mereixen.

59. El camí recte i el tortuós són un de sol i el mateix.

60. El camí de dalt i aquest de sota són un només i el mateix.

61. El mar: la seva aigua és la més pura i la més corrompuda: per als peixos, potable i saludable, per als homes no potable i mortal.

62. Immortals, mortals; mortals, immortals. La nostra vida és la mort dels primers, i la seva vida nostra mort.

66. Tot serà comprès i jutjat pel foc que arribarà.

67. Déu és dia i nit, hivern i estiu, guerra i pau, abundància i fam. Però es transforma com el foc que cau, quan està barrejat amb perfums, rep nom segons el perfum de cadascú.

72. Estan en desacord sobre el que els és més familiar, sobre aquest logos que tot ho governa, i el que troben cada dia els sembla estrany.

73. No hi ha ni que actuar ni que parlar com a dormilecs.

78. L’esperit humà no té judici, però el diví sí.

79. L’home mereix ser anomenat infantil respecte a la divinitat, de la mateixa manera que el nen respecte a l’home.

80. És necessari saber que el conflicte és comunitat, que la disputa és justícia, i que tot arriba en ser per la disputa.

83. El més savi dels homes. comparat amb Déu, sembla una mona per a la saviesa i la bellesa i tot el altres.

88. El que està en nosaltres és sempre un i el mateix: vida i mort, vigília i son, joventut i vellesa ja que pel canvi això és allò, i novament pel canvi allò és això.

89. Per als que estan desperts, hi ha un sol i mateix món.

90. Totes les coses es canvien per foc i el foc per totes les coses, com les mercaderies per l’or i l’or per les mercaderies.

91. És impossible banyar-se dos cops en el mateix riu.

93. El déu l’oracle del qual està a Delfos no manifesta ni oculta [el seu pensament], sinó que l'indica.

101. M’he buscat a mi mateix.

101a. Els ulls són millors testimonis que les oïdes.

102. Per a Déu tot és bell, bo i just. Però els homes han concebut el més just i allò injust.

103. En un cercle es confonen el principi i el fi.

104. Quin és el seu esperit i el seu intel·lecte? Confien en aedes d’encreuament i prenen com a mestre a la massa, ignorant que la majoria és dolenta, i només hi ha bona una minoria.

107. Els ulls i les oïdes són dolentes testimonis per als homes que tenen una ànima bàrbara.

108. De tots els que he sentit parlar, cap ha arribat a saber que el savi està separat de totes les coses.

110. No és bo per als homes que succeeixi el que desitgen

111. La malaltia fa agradable la salut, la fam la sacietat, la fatiga el repòs.

112. La saviesa és la virtut més important, i la saviesa consisteix a dir la veritat i obrar segons la natura i escoltant la seva veu.

113. El pensament és comú a tots.

114. Els que volen parlar amb intel·ligència han de recolzar-se en el que és comú, com una ciutat en la llei, i encara amb major fermesa. Ja que totes les lleis humanes s’alimenten d’una sola llei, la divina que ho domina tot segons li plau, i ho regeix tot i a tot excedeix.

115. A l’ànima pertany el logos, que s’acreix per si mateix.

116. A tots els homes és concedit poder conèixer-se a si mateixos i pensar sàviament.

123. A la natura li agrada ocultar-se.

124. L’arreglament més bell s’assembla a un munt d’escombraries reunides a l’atzar.

126. Allò que és fred s’escalfa. Allò calent es refreda, allò humit se seca, allò assec s’humiteja.

__________________________________________________

Fragments i numeració de Diels, Fragment der Vorsokratiker, (R. Verneaux, Textos dels grans filòsofs: edat antiga, Herder, Barcelona 1982, 5a ed., p.7-12).

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.