Conceptes-relacions d'idees / qüestions de fet

Distinció que Hume estableix entre les dues classes d'enunciats que són objecte dels nostres raonaments, o que poden considerar-se continguts de la nostra consciència.

Les relacions d'idees (relations of ideas) són els enunciats la veritat dels quals es coneix per simple activitat de la ment i són, per tant, a priori, es fonamenten en el principi d'identitat o no contradicció, es coneixen per intuïció o demostració, i el seu contradictori és impossible; per tant, són veritats necessàries. A aquest grup pertanyen els enunciats de les matemàtiques i la lògica.

Les qüestions de fet (matters of fact) són enunciats que poden ser vertaders o falsos i la seva contradictori o negació sempre és possible; per tant, són veritats contingents. A aquest grup pertanyen molts enunciats de les ciències i de la vida ordinària, la veritat dels quals es fonamenta en el principi de causalitat, per la qual cosa són a posteriori (veure text).

David Hume: relacions d’idees i qüestions de fet

Tots els objectes de la raó i investigació humana poden, naturalment, dividir-se en dos grups, a saber: relacions d'idees i qüestions de fet; a la primera classe pertanyen les ciències de la geometria, àlgebra i aritmètica i, en resum, tota afirmació que és intuïtiva o demostrativament certa. Que el quadrat de la hipotenusa tant es igual al quadrat dels dos costats és una proposició que expressa la relació entre aquestes parts del triangle. Que tres vegades cinc és igual a la meitat de trenta expressa una relació entre aquests nombres. Les proposicions d'aquesta classe poden descobrir-se per la mera operació del pensament, independentment del que pugui existir en qualsevol part de l'univers. Encara que mai hi hagués hagut un cercle o un triangle en la natura, les veritats demostrades per Euclides conservarien sempre la seva certesa i evidència.

No són esbrinades de la mateixa manera les qüestions de fet, els segons objectes de la raó humana; ni la nostra evidència de la seva veritat, per molt gran que sigui, és de la mateixa natura que la precedent. El contrari de qualsevol qüestió de fet és, en qualsevol cas, possible, perquè mai pot implicar una contradicció, i és concebut per la ment amb la mateixa facilitat i distinció que si fos totalment ajustat a la realitat. Que el sol no sortirà demà no és una proposició menys intel·ligible ni implica major contradicció que l’afirmació sortirà demà. En va, perquè, intentaríem demostrar la seva falsedat. Si fos demostrativament falsa, implicaria una contradicció i mai podria ser concebuda distintament per la ment.

__________________________________________________

Investigació sobre el coneixement humà, Secció IV, part I (Alianza, Madrid 1994, 8^a ed., p. 47-48).

Versión en castellano

David Hume: relaciones de ideas y cuestiones de hecho

Todos los objetos de la razón e investigación humana pueden, naturalmente, dividirse en dos grupos, a saber: relaciones de ideas y cuestiones de hecho; a la primera clase pertenecen las ciencias de la geometría, álgebra y aritmética y, en resumen, toda afirmación que es intuitiva o demostrativamente cierta. Que el cuadrado de la hipotenusa es igual al cuadrado de los dos lados es una proposición que expresa la relación entre esas partes del triángulo. Que tres veces cinco es igual a la mitad de treinta expresa una relación entre estos números. Las proposiciones de esta clase pueden descubrirse por la mera operación del pensamiento, independientemente de lo que pueda existir en cualquier parte del universo. Aunque jamás hubiera habido un círculo o un triángulo en la naturaleza, las verdades demostradas por Euclides conservarían siempre su certeza y evidencia.

No son averiguadas de la misma manera las cuestiones de hecho, los segundos objetos de la razón humana; ni nuestra evidencia de su verdad, por muy grande que sea, es de la misma naturaleza que la precedente. Lo contrario de cualquier cuestión de hecho es, en cualquier caso, posible, porque jamás puede implicar una contradicción, y es concebido por la mente con la misma facilidad y distinción que si fuera totalmente ajustado a la realidad. Que el sol no saldrá mañana no es una proposición menos inteligible ni implica mayor contradicción que la afirmación saldrá mañana. En vano, pues, intentaríamos demostrar su falsedad. Si fuera demostrativamente falsa, implicaría una contradicción y jamás podría ser concebida distintamente por la mente.

__________________________________________________
Investigación sobre el conocimiento humano, Sección IV, parte I (Alianza, Madrid 1994, 8ª ed., p. 47-48).

Temes -	El saber filosòfic	El coneixement	La realitat	L'ésser humà	L'acció humana	La societat
Història -	Filosofia antiga i medieval	Filosofia moderna	Filosofia contemporània	Mapa del web	Ajuda i altres	Descarregar "font grega"