|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
S'ha suposat fins ara que tot el nostre conèixer ha de regir-se pels objectes. No obstant això, tots els intents realitzats sota tal supòsit amb vista a establir a ‘priori', mitjançant conceptes, quelcom sobre els esmentats objectes -quelcom que ampliés el nostre coneixement- desembocava en el fracàs. Intentem, doncs, per un cop, si no avançarem més en les tasques de la metafísica suposant que els objectes han de conformar-se al nostre coneixement, cosa que concorda ja millor amb la desitjada possibilitat d'un coneixement a ‘priori' dels dits objectes, un coneixement que pretén establir quelcom sobre aquests abans que ens siguin donats. Ocorre aquí com amb els primers pensaments de Copèrnic. Aquest, veient que no aconseguia explicar els moviments celests al voltant de l'espectador, va provar si no obtindria millors resultats fent girar l'espectador i deixant les estrelles en repòs.
__________________________________________________
Versión en castellano
Immanuel Kant: el «giro copernicano»
Se ha supuesto hasta ahora que todo nuestro conocer debe regirse por los
objetos. Sin embargo, todos los intentos realizados bajo tal supuesto con
vistas a establecer a priori, mediante conceptos, algo sobre dichos objetos
-algo que ampliara nuestro conocimiento- desembocaba en el fracaso.
Intentemos, pues, por una vez, si no adelantaremos más en las tareas de la
metafísica suponiendo que los objetos deben conformarse a nuestro
conocimiento, cosa que concuerda ya mejor con la deseada posibilidad de un
conocimiento a priori de dichos objetos, un conocimiento que pretende
establecer algo sobre éstos antes de que nos sean dados. Ocurre aquí como con
los primeros pensamientos de Copérnico. Éste, viendo que no conseguía explicar
los movimientos celestes alrededor del espectador, probó si no obtendría
mejores resultados haciendo girar el espectador y dejando las estrellas en
reposo.
__________________________________________________
Crítica de la razón pura, Prólogo de la segunda edición (Alfaguara,
Madrid 1988, 6ª ed., p. 20).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.