FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Immanuel Kant: espai i temps
L'espai i el temps són aquestes intuïcions que la matemàtica pura dóna com a base de tots els seus coneixements i dels judicis que s'ofereixen al mateix temps com apodíctics i necessaris, perquè una matemàtica cal que, en primer lloc, presenti totes les seves nocions en intuïció, i una matemàtica pura ha de presentar-les en una intuïció pura; és a dir, construir-les, sense això (ja que no pot correspondre analíticament o per descomposició de les nocions, sinó sintèticament), li és impossible donar ni un pas en tant no té una intuïció pura, en l'única que pot donar-se la matèria dels judicis sintètics a ‘priori'. La geometria té per base la intuïció pura de l'espai. L'aritmètica realitza les seves nocions numèriques per una addició successiva d'unitats en el temps. [...] Ara bé; aquestes dues representacions no són més que simples intuïcions, perquè si fem abstracció de les intuïcions empíriques dels cossos i dels seus canvis (moviments), de tot el que és empíric, de tot el que pertany a la sensació, queden encara l'espai i el temps, que són per consegüent intuïcions pures que serveixen de fonament a ‘priori' a tot el que precedeix, i de les que, per consegüent, no es pot prescindir mai, i que precisament perquè són intuïcions pures a ‘priori' proven que són simples formes de la nostra sensibilitat, formes que han de precedir a tota intuïció empírica; és a dir, a la percepció dels objectes reals, i segons les quals els objectes poden ser coneguts a ‘priori', però només, per descomptat, com se'ns apareixen.
__________________________________________________
Versión en castellano
Immanuel Kant: espacio y tiempo
El espacio y el tiempo son esas intuiciones que la matemática pura da como
base de todos sus conocimientos y de los juicios que se ofrecen al mismo
tiempo como apodícticos y necesarios, porque una matemática debe, en primer
lugar, presentar todas sus nociones en intuición, y una matemática pura debe
presentarlas en una intuición pura; es decir, construirlas, sin lo cual (ya
que no puede proceder analíticamente o por descomposición de las nociones,
sino sintéticamente), le es imposible dar un paso en tanto no tiene una
intuición pura, en la única en que puede darse la materia de los juicios
sintéticos a priori. La geometría tiene por base la intuición pura del
espacio. La aritmética realiza sus nociones numéricas por una adición sucesiva
de unidades en el tiempo. [...] Ahora bien; estas dos representaciones no son
más que simples intuiciones, porque si hacemos abstracción de las intuiciones
empíricas de los cuerpos y de sus cambios (movimientos), de todo lo que es
empírico, de todo lo que pertenece a la sensación, quedan todavía el espacio y
el tiempo, que son por consecuencia intuiciones puras que sirven de fundamento
a priori a todo lo que precede, y de las que, por consecuencia, no se puede
prescindir nunca, y que precisamente porque son intuiciones puras a priori
prueban que son simples formas de nuestra sensibilidad, formas que deben
preceder a toda intuición empírica; es decir, a la percepción de los objetos
reales, y según las cuales los objetos pueden ser conocidos a priori, pero
solamente, por supuesto, como se nos aparecen.
__________________________________________________
Prolegómenos a toda metafísica futura, §10 (Crítica de la razón pura.
Prolegómenos a toda metafísica futura, El Ateneo, Buenos Aires 1950, p.
605-606).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.