|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Evidentment, «ser» no és un predicat real, és a dir, el concepte de quelcom que pugui afegir-se al concepte d'una cosa. És simplement la posició d'una cosa o de certes determinacions en si. En el seu ús lògic no és més que la còpula d'un judici. [...] Res pot afegir-se, doncs, al concepte, que només expressa la possibilitat, pel fet de concebre el seu objecte (mitjançant l'expressió «ell és») com absolutament donat. D'aquesta manera, allò real no conté més que allò possible. Cent tàlers reals no posseeixen en absolut major contingut que cent tàlers possibles. [...] Des del punt de la meva situació financera, en canvi, cent tàlers reals són més que cent tàlers en el mer concepte dels mateixos (en el de la seva possibilitat), ja que, en el cas de ser real, l'objecte no sols està contingut analíticament en el meu concepte, sinó que s'afegeix sintèticament a tal concepte [...], sense que els esmentats cent tàlers quedin augmentats en absolut en virtut d'aquesta existència fora del meu concepte.
Per consegüent, quan concebo una cosa mitjançant predicats, siguin quin siguin la seva classe i el seu nombre [...], res s'hi afegeix pel fet de dir és.
__________________________________________________
Versión en castellano
Immanuel Kant: «ser» no es un predicado real
Evidentemente, «ser» no es un predicado real, es decir, el concepto de algo
que pueda añadirse al concepto de una cosa. Es simplemente la posición de una
cosa o de ciertas determinaciones en sí. En su uso lógico no es más que la
cópula de un juicio. [...] Nada puede añadirse, pues, al concepto, que sólo
expresa la posibilidad, por el hecho de concebir su objeto (mediante la
expresión «él es») como absolutamente dado. De este modo, lo real no contiene
más que lo posible. Cien táleros reales no poseen en absoluto mayor contenido
que cien táleros posibles. [...] Desde el punto de mi situación financiera, en
cambio, cien táleros reales son más que cien táleros en el mero concepto de
los mismos (en el de su posibilidad), ya que, en el caso de ser real, el
objeto no sólo está contenido analíticamente en mi concepto, sino que se añade
sintéticamente a tal concepto [...], sin que los mencionados cien táleros
queden aumentados en absoluto en virtud de esa existencia fuera de mi
concepto.
Por consiguiente, cuando concibo una cosa mediante predicados, cualesquiera
que sean su clase y su número [...], nada se añade por el hecho de decir es.
__________________________________________________
Crítica de la razón pura, Dialéctica trasc., libro segundo, cap. 3, sec.
4, B 627 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 504-505).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.