FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Immanuel Kant: tercera definició d'imperatiu categòric (III)

La natura racional existeix com a fi en si mateixa. Així es representa necessàriament l'home la seva pròpia existència, i en aquest sentit l'esmentada existència és un principi subjectiu de les accions humanes. Però també es representa així la seva existència tot ser racional, justament a conseqüència del mateix fonament racional que té valor per a mi, per la qual cosa és, doncs, al mateix temps, un principi objectiu del qual, com a fonament pràctic suprem que és, han de poder derivar-se totes les lleis de la voluntat. L'imperatiu pràctic serà llavors com segueix: obra de tal manera que et relacionis amb la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi, i mai només com un mitjà.

__________________________________________________

Fonamentació de la metafísica dels costums, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10a ed., p. 103-104).

Veure també

Primera definició d'imperatiu categòric.

Segona definició d'imperatiu categòric.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.