FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Filaletes.- L'anomenat principi d'individuació de les Escoles, amb el qual tant es debanen els cervells intentant saber el que és, consisteix en l'existència mateixa, que fixa a cada ser a un temps particular i a un lloc incomunicable a altres éssers de la mateixa espècie.
Teòfil.- El principi d'individuació equival en els individus al principi de distinció que acabo d'esmentar. Si dos individus fossin perfectament semblants, iguals i, en una paraula, indistingibles per si mateixos, no hi hauria principi d'individuació; m'atreveixo a dir fins i tot que llavors no hi hauria distinció individual, o individus diferents, en aquest supòsit. [...] Mes la veritat consisteix que tot cos [...] difereix d'un altre en si mateix. Recordo que una gran princesa [Sofía de Hannover], d'esperit sublim, va dir un dia passejant-se pel seu jardí que no creia que existissin dues fulles totalment semblants. Un savi gentilhome, que era de la comitiva, va pensar que seria fàcil trobar-les; però, encara que va buscar molt, es va poder convèncer pels seus propis ulls que sempre resultava possible trobar alguna diferència.
__________________________________________________
Nuevos ensayos sobre el entendimiento humano, c. XXVII, Alianza, Madrid
1992, p. 264-265.
Versión en castellano
Gottfried W. Leibniz: el principio de
individuación
Filaletes.- El llamado principio de individuación de las Escuelas, con
el cual tanto se devanan los sesos intentando saber lo que es, consiste en la
existencia misma, que fija a cada ser a un tiempo particular y a un lugar
incomunicable a otros seres de la misma especie.
Teófilo.- El principio de individuación equivale en los individuos al
principio de distinción que acabo de mencionar. Si dos individuos fuesen
perfectamente semejantes, iguales y, en una palabra, indistinguibles por sí
mismos, no habría principio de individuación; me atrevo a decir incluso que
entonces no habría distinción individual, o individuos diferentes, en este
supuesto. [...] Mas la verdad consiste en que todo cuerpo [...] difiere de
otro en sí mismo. Recuerdo que una gran princesa [Sofía de Hannover], de
espíritu sublime, dijo un día paseándose por su jardín que no creía que
existiesen dos hojas totalmente similares. Un sabio gentilhombre, que era de
la comitiva, pensó que sería fácil encontrarlas; pero, aunque buscó mucho, se
pudo convencer por sus propios ojos que siempre resultaba posible encontrar
alguna diferencia.
__________________________________________________
Nuevos ensayos sobre el entendimiento humano, c. XXVII, Alianza, Madrid
1992, p. 264-265.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.