Puc pressuposar sense contradicció que la meva presència a Varsòvia en un instant donat de l’any que ve, posem per cas el migdia del pròxim 21 de desembre, no és positiva ni negativament determinable en aquest instant. Per tant, és possible però no necessari que em trobi present a Varsòvia

a aquesta hora i en aquesta data. Sobre la base del dit pressupòsit, l’enunciat «Em trobaré present a Varsòvia el migdia del 21 de desembre de l'any que ve» no és ni vertader ni fals en aquest instant. Perquè si fos vertader en aquest instant, la meva futura presència a Varsòvia hauria de ser necessària, la qual cosa contradiu la meva pressuposició inicial; i si fos fals en aquest instant, la meva futura presència a Varsòvia hauria de ser impossible, la qual cosa novament contradiu la meva pressuposició inicial. L’enunciat considerat no serà, per tant, vertader ni fals en aquest instant i li hauria de correspondre un tercer valor diferent de =, o la falsedat, i d'1, o la veritat. Podem indicar-ho com  «½», això és, «allò possible», que vindrà a constituir un tercer valor junt amb «la falsedat» i «la veritat». Aquest és el curs de l’argumentació que va haver de conduir a la proposta d'un sistema trivalent per a la lògica proposicional.

__________________________________________________