|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Fins i tot en el cas que l'experiència i la lògica determinin bàsicament el que és racional creure sobre el món, queda encara una enorme varietat conceptual d'esquemes que poden adoptar-se de molt diverses maneres. Les cultures varien enormement en la manera de conceptualitzar i ordenar les seves experiències. Una forma d'esquematitzar adorna el món amb esperits del bosc i creu que el tro és un acte de còlera divina, mentre que una altra treballa amb partícules subatòmiques i la teoria de l'energia cinètica. Els occidentals organitzen la seva experiència i li donen sentit mitjançant categories d'espai, temps, causa, nombre, acció i persona, per exemple, que no són evidentment universals, almenys en el detall. Altres cultures manquen de la nostra noció de si mateix i algunes semblen no tenir noció alguna d'identitat personal. Fins i tot dins una mateixa cultura hi ha profundes divergències conceptuals, prova d'intenses discussions filosòfiques sobre el jo, la ment i el cos, que s'ocupa la filosofia de la ment, o de radicals conflictes sobre l'íntima natura de la matèria en la física teòrica.
És innegable que els esquemes conceptuals varien enormement. Però, igual com succeeix amb el relativisme moral, hem de correspondre amb cautela. Formalment, la varietat no és novament rebuig de la idea que pugui buscar-se una única veritat en l'ordre subjacent de les coses o en els termes en què la ment humana pot aconseguir un sentit coherent de l'experiència. [...]
L'afirmació que imposem ordre, més que no pas el descobrim, posa en dubte tota presumpció que la percepció ens proporciona un coneixement inalterat i objectiu del món. Aquest qüestionament el deixa ben clar la tesi sobre llenguatge i percepció coneguda pels antropòlegs con hipòtesi de Sapir-Whorf:
El «món real» es construeix en gran manera de forma inconscient sobre els costums lingüístiques del grup. Els mons en què viuen les diferents societats són mons diferents, i no merament un mateix món a què se li han posat etiquetes diferents. Veiem, sentim o experimentem en gran manera com ho fem perquè els hàbits de la nostra comunitat ens predisposen a determinades decisions d'interpretació (Sapir).
Diseccionem la natura segons línies que tracen els nostres llenguatges natius. Les categories i tipus que aïllem del món dels fenòmens no les trobem aquí perquè ens esperen com mirant-nos als ulls; al contrari, el món se'ns presenta com un fluix calidoscòpic d'impressions que la nostra ment ha d'organitzar; la qual cosa vol dir que ha d'organitzar sobretot el sistema lingüístic de la nostra ment (Whorf).
__________________________________________________
Versió en castellà
Martin Hollis: relativismo conceptual y
perceptivo
Aun en el supuesto de que la experiencia y la lógica determinan básicamente lo
que es racional creer acerca del mundo, queda todavía una enorme variedad
conceptual de esquemas que puede adoptarse de muy diversas maneras. Las
culturas varían enormemente en la manera de conceptualizar y ordenar sus
experiencias. Una forma de esquematizar adorna el mundo con espíritus del
bosque y cree que el trueno es un acto de cólera divina, mientras que otra
trabaja con partículas subatómicas y la teoría de la energía cinética. Los
occidentales organizan su experiencia y le dan sentido mediante categorías de
espacio, tiempo, causa, número, acción y persona, por ejemplo, que no son
evidentemente universales, por lo menos en el detalle. Otras culturas carecen
de nuestra noción de sí mismo y algunas parecen no tener noción alguna de
identidad personal. Aun dentro de una misma cultura hay profundas divergencias
conceptuales, prueba de intensas discusiones filosóficas sobre el yo, la mente
y el cuerpo, de que se ocupa la filosofía de la mente, o de radicales
conflictos acerca de la íntima naturaleza de la materia en la física teórica.
Es innegable que los esquemas conceptuales varían enormemente. Pero, igual
como sucede con el relativismo moral, debemos proceder con cautela.
Formalmente, la variedad no es de nuevo rechazo de la idea de que pueda
buscarse una única verdad en el orden subyacente de las cosas o en los
términos en que la mente humana puede conseguir un sentido coherente de la
experiencia. [...]
La afirmación de que imponemos orden, más que lo descubrimos, pone en
entredicho toda presunción de que la percepción nos proporciona un
conocimiento inalterado y objetivo del mundo. Este cuestionamiento lo deja
bien claro la tesis sobre lenguaje y percepción conocida por los antropológos
cono hipótesis de Sapir-Whorf:
El «mundo real» se construye en gran medida de forma inconsciente sobre las
costumbres lingüísticas del grupo. Los mundos en que viven las diferentes
sociedades son mundos distintos, y no meramente un mismo mundo al que se le
han puesto etiquetas distintas. Vemos, oímos o experimentamos en gran medida
como lo hacemos porque los hábitos de nuestra comunidad nos predisponen a
determinadas decisiones de interpretación (Sapir).
Diseccionamos la naturaleza según líneas que trazan nuestros lenguajes
nativos. Las categorías y tipos que aislamos del mundo de los fenómenos no las
hallamos aquí porque nos esperan como mirándonos a los ojos; al contrario, el
mundo se nos presenta como un flujo calidoscópico de impresiones que nuestra
mente debe organizar; lo que quiere decir que debe organizar sobre todo el
sistema lingüístico de nuestra mente (Whorf).
__________________________________________________
The philosophy as social science. An Introduction, Cambridge University
Press, Cambridge 1994, p. 237-239.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.