|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Els mecanismes neurosensorials que permeten a l'animal identificar el mateix objecte vist des de diversos angles, a diferents distàncies i llums, etc., li permeten també identificar la mateixa forma genèrica en diversos objectes que la tenen. A aquestes formes perceptuals (individuals o genèriques) correspon en l'animal quelcom (algun tipus de patró sensorial) al que podem anomenar un percepte o preconcepte perceptual. És com un concepte prelingüístic.
L'infant té perceptes abans de saber parlar i no sols distingeix la seva mare d'altres persones o coses, sinó també distingeix els xumets dels altres objectes. Posseeix el percepte de xumet.
Els animals no humans no parlen, però distingeixen i identifiquen certes formes genèriques que els interessen, tals com les espècies animals que constitueixen les seves preses o els seus predadors, les plantes de les quals s'alimenten, les branques en què es recolzen, les aigües, els camins, etc.
La possessió de perceptes comuns possibilita al seu torn la comunicació averbal. Així, els cercopitecs africans disposen d'un repertori de vint-i-dos missatges diferents (de perill, submissió, etc.). Els ocells disposen de crits o crides d'alerta o perill o contacte i de cants d'atracció de parella o d'afirmació territorial. Les abelles es transmeten unes a altres una informació detallada sobre la quantitat de menjar que han trobat, i de la direcció i distància del rusc en què aquest aliment es troba.
Els perceptes de l'infant (junt amb la programació innata del seu cervell) possibiliten l'adquisició posterior del llenguatge. Només quan l'infant ja posseeix els perceptes de la seva mama, d'orinar i de xumet, podem ensenyar-li les paraules «mama», «pipí» i «xumet», posant així etiquetes lingüístiques a perceptes ja posseïts per l'infant. Al principi l'infant usarà la paraula acabada d'aprendre conforme al seu percepte, que potser no coincideixi amb el significat que aquesta paraula té en la llengua. Després d'un període d'assaig i error, anirà abandonant el seu vell preconcepte perceptual i assumint un genuí concepte, associat a una certa forma lingüística, d'una banda, i a un significat lingüísticament compartit, per un altre.
La pregunta de què sigui un concepte és una de les qüestions més importants que es plantegen en filosofia. Desgraciadament encara estem lluny de poder-li donar una resposta adequada. És d'esperar que el progrés de la lingüística, la psicologia, la neurofisiología i de la pròpia anàlisi filosòfica permetin dilucidar en el futur el concepte de «concepte». De totes maneres, allò que ja podem fer és distingir clarament quatre coses diferents: els preconceptes perceptius, els conceptes ordinaris de la llengua, els conceptes científics i els conceptors de les teories.
Els preconceptes perceptuals o perceptes són els patrons o plantilles del nostre sistema neurosensorial, que ens permeten identificar formes perceptuals cada cop que es presenten en el continu de les nostres sensacions.
Els conceptes ordinaris són les unitats de representació simbòlica del món de què disposem en la nostra parla i en el nostre pensament articulat. En general corresponen als significats de les paraules unívoques de la llengua en què parlem (o pensem) o a les accepcions de les paraules multívoques. La representació simbòlica ordinària sol ser bastant borrosa o difusa. Aprenem a usar una paraula i adquirim el corresponent concepte mitjançant l'extensió de casos paradigmàtics positius i negatius, amb la qual cosa l'extensió del concepte només queda molt parcialment determinada. Per això no cal estranyar-se que parlants de la mateixa llengua no sempre coincideixin en les seves qualificacions del que observen. De totes maneres, i per als efectes de la vida pràctica, aquest halo d'indeterminació que envolta als conceptes ordinaris no constitueix un obstacle, sinó més aviat una font de flexibilitat i fins i tot d'acudits i jocs de paraules.
Els conceptes científics són o bé precisions extraordinàries de conceptes ordinaris o bé unitats simbòliques de nova creació, establertes per convenció de la comunitat científica pertinent. En ells ha desaparegut l'halo d'indeterminació característic dels conceptes ordinaris, amb els que mai s'identifiquen, encara que s'expressen mitjançant la mateixa paraula. Els conceptes ordinaris de força o de treball o d'energia són totalment diferents que els conceptes de la física expressats amb les mateixes paraules.
Els conceptors o conceptes teòrics, finalment, no són símbols d'aspectes particulars de la realitat, sinó quelcom molt més abstracte, indicadors de lloc o testaferros supletoris d'una infinitat de conceptes científics possibles, testaferros que permeten la formulació de teoremes o combinacions teòriques abstractes que només es converteixen en idees vertaderes o falses en substituir aquests testaferros per conceptes científics genuïns. Aquest abstrús exercici permet obtenir un enorme guany d'exactitud i generalitat. El seu resultat són les teories.
__________________________________________________
Grandes temas de la Filosofía actual, Aula Abierta Salvat, Barcelona
1981, p. 12-13.
Versión en castellano
Jesús Mosterín: perceptos y
conceptos
Los mecanismos neurosensoriales que permiten al animal identificar el mismo
objeto visto desde diversos ángulos, a diferentes distancias y luces, etc., le
permiten también identificar la misma forma genérica en diversos objetos que
la tienen. A estas formas perceptuales (individuales o genéricas) corresponde
en el animal algo (algún tipo de patrón sensorial) a lo que podemos llamar un
percepto o preconcepto perceptual. Es como un concepto prelingüístico.
El infante tiene perceptos antes de saber hablar y no sólo distingue a su
madre de otras personas o cosas, sino también distingue los chupetes de los
demás objetos. Posee el percepto de chupete.
Los animales no humanos no hablan, pero distinguen e identifican ciertas
formas genéricas que les interesan, tales como las especies animales que
constituyen sus presas o sus predadores, las plantas de que se alimentan, las
ramas en que se apoyan, las aguas, los caminos, etc.
La posesión de perceptos comunes posibilita a su vez la comunicación averbal.
Así, los cercopitecos africanos disponen de un repertorio de veintidós
mensajes diferentes (de peligro, sumisión, etc.). Las aves disponen de gritos
o llamadas de alerta o peligro o contacto y de cantos de atracción de pareja o
de afirmación territorial. Las abejas se transmiten unas a otras una
información detallada acerca de la cantidad de comida que han encontrado, y de
la dirección y distancia de la colmena en que esa comida se encuentra.
Los perceptos del infante (junto con la programación innata de su cerebro)
posibilitan la adquisición posterior del lenguaje. Sólo cuando el infante ya
posee los perceptos de su mamá, de orinar y de chupete, podemos enseñarle las
palabras «mamá», «pipí» y «chupete», poniendo así etiquetas lingüísticas a
perceptos ya poseídos por el infante. Al principio el infante usará la palabra
recién aprendida conforme a su percepto, que quizá no coincida con el
significado que esa palabra tiene en la lengua. Tras un periodo de ensayo y
error, irá abandonando su viejo preconcepto perceptual y asumiendo un genuino
concepto, asociado a una cierta forma lingüística, por un lado, y a un
significado lingüísticamente compartido, por otro.
La pregunta de qué sea un concepto es una de las cuestiones más importantes
que se plantean en filosofía. Desgraciadamente todavía estamos lejos de
poderle dar una respuesta adecuada. Es de esperar que el progreso de la
lingüística, la psicología, la neurofisiología y del propio análisis
filosófico permitan dilucidar en el futuro el concepto de «concepto». De todos
modos, lo que ya podemos hacer es distinguir claramente cuatro cosas
distintas: los preconceptos perceptivos, los conceptos ordinarios de la
lengua, los conceptos científicos y los conceptores de las teorías.
Los preconceptos perceptuales o perceptos son los patrones o plantillas de
nuestro sistema neurosensorial, que nos permiten identificar formas
perceptuales cada vez que se presentan en el continuo de nuestras sensaciones.
Los conceptos ordinarios son las unidades de representación simbólica del
mundo de que disponemos en nuestra habla y en nuestro pensamiento articulado.
En general corresponden a los significados de las palabras unívocas de la
lengua en que hablamos (o pensamos) o a las acepciones de las palabras
multívocas. La representación simbólica ordinaria suele ser bastante borrosa o
difusa. Aprendemos a usar una palabra y adquirimos el correspondiente concepto
mediante la extensión de casos paradigmáticos positivos y negativos, con lo
cual la extensión del concepto sólo queda muy parcialmente determinada. Por
eso no es de extrañar que hablantes de la misma lengua no siempre coincidan en
sus calificaciones de lo que observan. De todos modos, y para los efectos de
la vida práctica, ese halo de indeterminación que rodea a los conceptos
ordinarios no constituye un obstáculo, sino más bien una fuente de
flexibilidad e incluso de chistes y juegos de palabras.
Los conceptos científicos son o bien precisiones extraordinarias de conceptos
ordinarios o bien unidades simbólicas de nueva creación, establecidas por
convención de la comunidad científica pertinente. En ellos ha desaparecido el
halo de indeterminación característico de los conceptos ordinarios, con los
que nunca se identifican, aun cuando se expresan mediante la misma palabra.
Los conceptos ordinarios de fuerza o de trabajo o de energía son totalmente
distintos que los conceptos de la física expresados con las mismas palabras.
Los conceptores o conceptos teóricos, finalmente, no son símbolos de aspectos
particulares de la realidad, sino algo mucho más abstracto, indicadores de
lugar o testaferros supletorios de una infinidad de conceptos científicos
posibles, testaferros que permiten la formulación de teoremas o combinaciones
teóricas abstractas que sólo se convierten en ideas verdaderas o falsas al
sustituir esos testaferros por conceptos científicos genuinos. Este abstruso
ejercicio permite obtener una enorme ganancia de exactitud y generalidad. Su
resultado son las teorías.
__________________________________________________
Grandes temas de la Filosofía actual, Aula Abierta Salvat, Barcelona
1981, p. 12-13.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.