FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Estem determinats només pel costum a suposar que el futur és conformable al passat. Quan veig una bola de billar movent-se cap a una altra, la meva ment és immediatament portada per l’hàbit a l’usual efecte, i anticipa la meva visió en concebre a la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, abstractament considerats, i independent de l’experiència, que em porti a formar una tal conclusió; i fins i tot després d’haver tingut experiència de molts efectes repetits d’aquest gènere, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conformable a la passada experiència. Les forces per què operen els cossos són enterament desconegudes. Nosaltres percebem només les seves qualitats sensibles; i, quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?

No és, per tant, la raó la que és la guia de la vida, sinó el costum. Ella sola determina a la ment, en tota instància, a suposar que el futur és conformable al passat. Per fàcil que aquest pas pugui semblar, la raó mai seria capaç, ni en tota l’eternitat, de dur-ho a terme.

__________________________________________________

Versió en castellà

David Hume: la costumbre, guía de la vida

Estamos determinados sólo por la costumbre a suponer que el futuro es conformable al pasado. Cuando veo una bola de billar moviéndose hacia otra, mi mente es inmediatamente llevada por el hábito al usual efecto, y anticipa mi visión al concebir a la segunda bola en movimiento. No hay nada en estos objetos, abstractamente considerados, e independiente de la experiencia, que me lleve a formar una tal conclusión; e incluso después de haber tenido experiencia de muchos efectos repetidos de este género, no hay argumento alguno que me determine a suponer que el efecto será conformable a la pasada experiencia. Las fuerzas por las que operan los cuerpos son enteramente desconocidas. Nosotros percibimos sólo sus cualidades sensibles; y, ¿qué razón tenemos para pensar que las mismas fuerzas hayan de estar siempre conectadas con las mismas cualidades sensibles?


No es, por lo tanto, la razón la que es la guía de la vida, sino la costumbre. Ella sola determina a la mente, en toda instancia, a suponer que el futuro es conformable al pasado. Por fácil que este paso pueda parecer, la razón nunca sería capaz, ni en toda la eternidad, de llevarlo a cabo.

__________________________________________________
Compendio de un tratado de la naturaleza humana (Revista Teorema, Valencia 1977, p. 16).

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.