Un cop enunciades [...] les condicions en què tot enunciat del llenguatge L1 correspon als fets, podem establir la següent definició d’una manera purament verbal, encara que d’acord amb el sentit comú: Un enunciat és vertader si, i només si, correspon als fets. Com assenyala Tarski, aquesta noció de veritat és objectiva i absolutista, encara que no sigui absolutista en el sentit de permetre’ns parlar amb «absoluta certesa o seguretat», perquè no ens subministra un criteri de veritat Al contrari, Tarski podia demostrar que, si L1 és bastant ric [com per contenir, per exemple, l’aritmètica], llavors no pot haver-hi un criteri general de veritat. Només pot haver-lo per a llenguatges artificials extremadament pobres. En això Tarski està en deute amb Gödel. Així, encara que la idea de veritat sigui absolutista, no podem pretendre aconseguir una certesa absoluta: som buscadors de la veritat, però no els seus posseïdors.

___________________________________________

Conocimiento objetivo, Tecnos, Madrid 1974, p. 53.