|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Un dels més destacats representants del socialisme anarquista francès. Va néixer a Besançon el 1809, d'origen humil, i va treballar com a tipògraf, impressor i periodista. El 1838 va marxar a París, on es va forjar una educació de tipus autodidacta. El 1840 va publicar Què és la propietat?, una de les seves obres clau i que
el va donar a conèixer en els ambients revolucionaris europeus. Va dirigir diverses publicacions i es va proposar la creació d'un organisme de préstecs gratuïts, necessari, segons ell, per garantir la justícia social. Durant l'estada de Marx a París, va mantenir un estret contacte amb ell, encara que els seus punts de vista no van tardar en
divergir, i la seva relació es va convertir en feroç crítica recíproca. Mentre Marx criticava la falta de rigor en el pensament proudhonià, al
qual tracatava de petitiburgès, Proudhon atribuïa al marxisme la tendència a convertir la societat en una forma d'arbitrarietat administrativa, coaccionar els individus i limitar la llibertat, i criticava sobretot la tendència marxista a convertir-se en un
estatalisme.
En la seva obra fonamental Sistema de les contradiccions econòmiques i filosofia de la misèria, Proudhon emprèn una crítica de la propietat, a la que considera un robatori («la propriété est le vol»), i del sistema social de la seva època (crítica que, tanmateix, serà durament criticada per Marx a la seva obra Misèria de la filosofia). Proudhon, alhora que declara que «la propietat és un robatori», també assenyala que, transformant el model social existent, pot convertir-se en llibertat. En aquest sentit critica les tesis comunistes que sustentaven la necessitat que només la comunitat fos la detenidora de la propietat, ja que pensava que, amb això, als mals de l'explotació, s'uniria la repressió de les llibertats dels individus. Per això, pensa que la forma d'organització social ha de basar-se en una associació dels treballadors, sustentada en un federalisme descentralitzat i en el mutualisme, o associació de treballadors instruïts i lliures que cogestionen el conjunt de propietats col·lectives en la indústria, i de la propietat individual en l'agricultura. Aquests treballadors associats han d'agrupar-se en federacions que, tanmateix, s'han d'organitzar en sindicats de consumidors. En aquesta organització la competència continua actuant com a esperó econòmic per a la producció, ja que no es tracta d'una economia dirigida, sinó d'una autogestió basada en una associació entre capital i treball.
Proudhon defensa la tesi de l'anarquia positiva, combatent tota mena d'autoritat transcendent a l'organització lliure dels treballadors, i especialment a l'Estat i a l'Església (ni
Déu ni patró, serà la divisa dels anarquistes). Per la mateixa raó, s'aixecarà contra la concepció de l'Estat que proclamava el comunisme de Marx. El seu antiestatalisme es basa en la convicció que l'Estat no sols és l'instrument
mitjançant el qual les classes dominants puguin continuar mantenint els seus privilegis, sinó que a més a més, com a organització, posseeix una dinàmica pròpia que comporta l'eliminació de les llibertats individuals i condueix necessàriament a la dominació de la societat civil. D'altra banda, considera que l'absència de patró i de sobirà no condueix al desordre: la fórmula del federalisme i del mutualisme és garantia suficient per mantenir un ordre social estable. Es tracta d'un «contracte» entre caps de família, municipis, cantons i províncies, en el que la màxima llibertat individual es pot conciliar amb la màxima harmonia social. La conjunció d'ambdós factors és, segons Proudhon, l'anarquia.
La influència de Proudhon va ser molt àmplia en el moviment sindicalista, especialment en
l'anomentt anarcosindicalisme, i la major part dels delegats francesos que van formar part de la primera Internacional eren seguidors del proudhonisme. Va influir en l'anarquisme de Bakunin i, encara que, de manera completament col·lateral, també va influir en el feixisme (la teoria de l'associació capital-treball). En la filosofia, pot rastrejar-se la seva influència en alguns corrents personalistes (Péguy, per exemple).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.
