Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

 El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

 Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

el narcisisme [...] correspon a la descrispació de les postures polítiques i ideològiques i a la sobrevaloració concomitant de les qüestions subjectives. Windsurf, skate, Ala Delta, la societat postmoderna és l'edat del lliscament, imatge esportiva que il·lustra amb exactitud un temps en què la res publica ja no té una base sòlida, un ancoratge emocional estable. En l'actualitat las qüestions crucials que concerneixen a la vida col·lectiva coneixen el mateix destí que els discos més venuts dels hit-parades, totes les altures es dobleguen, tot llisca en una indiferència relaxada. És aquesta destitució i trivialització del que antany va ser superior el que caracteritza el narcisisme, no la pretesa situació d'un individu totalment desconnectat d'allò social i replegat en la seva intimitat solipsista. El narcisisme només troba el seu vertader sentit a escala històrica; en allò essencial coincideix amb el procés tendencial que condueix els individus a reduir la càrrega emocional invertida en l'espai públic o en les esferes transcendentals i correlativament a augmentar les prioritats de l'esfera privada.

________________________________________________________________

Gilles Lipovetsky, La era del vacío, Anagrama, Barcelona 1995, 8ª ed., p. 12-13.
 
 
 

Versión en castellano

 

el narcisismo [...] corresponde a la descrispación de las posturas políticas e ideológicas y a la sobrevaloración concomitante de las cuestiones subjetivas. Windsurf, skate, Ala Delta, la sociedad posmoderna es la edad del deslizamiento, imagen deportiva que ilustra con exactitud un tiempo en que la res publica ya no tiene una base sólida, un anclaje emocional estable. En la actualidad las cuestiones cruciales que conciernen a la vida colectiva conocen el mismo destino que los discos más vendidos de los hit-parades, todas las alturas se doblegan, todo se desliza en una indiferencia relajada. Es esta destitución y trivialización de lo que antaño fue superior lo que caracteriza el narcisismo, no la pretendida situación de un individuo totalmente desconectado de lo social y replegado en su intimidad solipsista. El narcisismo sólo encuentra su verdadero sentido a escala histórica; en lo esencial coincide con el proceso tendencial que conduce a los individuos a reducir la carga emocional invertida en el espacio público o en las esferas trascendentales y correlativamente a aumentar las prioridades de la esfera privada.

________________________________________________________________

Gilles Lipovetsky, La era del vacío, Anagrama, Barcelona 1995, 8ª ed., p. 12-13.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.