Autors-Sloterdijk, Peter

Capçalera

FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes -	El saber filosòfic	El coneixement	La realitat	L'ésser humà	L'acció humana	La societat
Història -	Filosofia antiga i medieval	Filosofia moderna	Filosofia contemporània	Mapa del web	Ajuda i altres	Descarregar "font grega"

Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...

Sloterdijk, Peter HIST. (Karlsruhe 1947)

Filòsof alemany. Va néixer a Karlsruhe el 26 de juny de 1947 fill de mare alemanya i pare holandès. Va estudiar Germanística, Història i Filosofia a les universitats de Munic i Hamburg, on es va doctorar l’any 1976. L’any 1992 va accedir a la càtedra de Filosofia i Estètica de la Staatlitche Hochschule für Gestaltung de Karlsruhe. També ha exercit com a professor a universitats de París, Viena, Zuric i Nova York. En la seva formació destaca l'impacte que li va provocar el contacte amb la filosofia de tradició hindú del mestre Rajneesh (més endavant anomenat Osho) en el centre de meditació de Poona, així com la influència de l’actitud vital de Hanna Arendt.

Molt influenciat per la filosofia de Nietzsche i dels seus intèrprets francesos (G. Deleuze i M. Foucault principalment), així com per Heidegger, Adorno i Diògenes el cínic i altres autors com Dieter Claessens, Hermann Broch, Ernst Bloch, Erich Fromm, Arnold Gehlen, Jacob von Uexhüll, Jacques Lacan, Gabriel Tarde, Thomas Macho, Gaston Bachelard, etc.. Es va donar a conèixer amb l’obra Crítica de la raó cínica (1983), que va concebre com una «filosofia de la contestació», i des de llavors s’ha centrat en la crítica de les diferents formes d’humanisme encara existents en els àmbits de la psicologia, l’antropologia i la política.

Va ser famosa la disputa suscitada l’any 1999 arran de la lectura del seu assaig Regles per al parc humà (veure text en castellà), que van provocar l’airada crítica de Habermas i que, de manera indirecta, van donar molta publicitat a aquesta obra i van convertir Sloterdijk en un autor mediàtic. En aquest assaig (que du com a subtítol Una carta de resposta a la "carta sobre l'humanisme" de Heidegger), Sloterdijk critica l’humanisme, fins i tot en la resposta que va escriure Heidegger (a qui acusa de "pietisme tecnofòbic" per la manera que té d'enfrontar-se a la tècnica) contra l’humanisme de Sartre, i centra en l’"antropotècnica", és a dir, en les noves perspectives de la enginyeria genètica, la possibilitat de controlar la tendència a la barbàrie present en la contemporaneïtat. Aquests reflexions sobre les noves tècniques genètiques són les que van causar el gran malestar per part de Habermas i la subsegüent polèmica, en la qual, de manera completament injustificada, alguns hi veien el perill de que Sloterdijk hauria acabat defensant tesis filonazis afirmant que la biotecnologia podria fer possible l’antic projecte nietzscheà del superhome

En la seva obra Esferes intenta elaborar (superant l’anàlisi existencial heideggerià) una visió general de la història humana i de la condició moderna a partir d’una nova teoria de l’espai interior i de l’animalitat humana: l’"esfera", la "bombolla" i el "globus" són els contenidors a través dels quals l’home pensa i sent el món, a la recerca d’una protecció dels perills externs (de manera semblant a com la caverna era el refugi dels homes primitius), i que remet a l’úter matern. Aquesta obra -que pretén ser una "ontoantropologia"- és concebuda com una trilogia: el primer volum (Bombolles, 1998) il·lustra la teoria de la intimitat, contraposant al concepte d’individu el concepte de "díada"; el segon volum (Globus, 1999) explora l’edat de la metafísica des del punt de vista de la filosofia europea clàssica (Hegel en particular); el tercer (Escuma, 2004) que vol ser un estudi d'"esferologia pluralista", descriu un món ja no interpretable a partir de la intimitat.

Sloterdijk concep la postmodernitat com la posició que combat el totalitarisme de la metafísica clàssica occidental, la història de la qual cal entendre com un procés de globalització.

Entre les seves obres traduïdes al castellà hi ha les següents:

En el mismo barco: ensayo sobre la hiperpolítica (Siruela, 1994)
Extrañamiento del mundo (Pre-Textos, 1998)
Normas para el parque humano (Siruela, 2000)
El pensador en escena (Pre-Textos, 2000)
Eurotaoísmo (Seix Barral, 2001)
El árbol mágico: el nacimiento del psicoanálisis en el año 1785 (Seix Barral, 2002)
El desprecio de las masas (Pre-Textos, 2002)
Crítica de la razón cínica (Siruela, 2003)
Temblores de aire (Pre-Textos, 2003)
Esferas I: Burbujas (Siruela, 2003)
Experimentos con uno mismo (Pre-Textos, 2003)
El sol y la muerte (Siruela, 2003)
Esferas II: Globos (Siruela, 2004)
Si Europa despierta (Pre-Textos, 2004)
Sobre la mejora de la Buena Nueva (Siruela, 2005)