FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
disputa del positivisme, la EPIST.
Nom que rep la disputa que sorgeix arran del congrés de Tubinga, convocat el 1961 per la Societat Alemanya de Sociologia, al voltant de la lògica de les ciències socials. La controvèrsia la inicien primer Adorno i Popper (veure referència), i la continuen Habermas i Albert, després. Pels seus actors, representa un enfrontament entre l' epistemologia del racionalisme crític i la dialèctica de l'escola de Frankfurt.
La discussió s'inscriu en el marc general del problema del mètode científic de les ciències socials, i fins i tot de la legitimitat de la distinció entre ciències de la natura i ciències de l'esperit.
Les ciències de la natura es basen fonamentalment en el mètode hipoteticodeductiu, fonamentat en el criteri neopositivista d'explicació, segons el qual explicar un fet consisteix a deduir-ho d'una argumentació composta per lleis i condicions inicials; tota predicció científica, d'altra banda, segueix el mateix model deductiu. Les ciències socials no poden atenir-se a aquest model
nomològic d'explicació i predicció, ja que les regularitats que s'observen són -per natura de la matèria de què tracten- difícilment predicibles.
Tradicionalment s'adscriu a les ciències de la natura la funció de descriure i explicar fets, mentre que s'atribueix a les ciències socials la funció d'aplicar valoracions o valors.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.