FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
principi antròpic COSMOL.
Terme introduït pel cosmòleg Brandon Càrter el 1973 (seguint orientacions de Gerald Whitrow) per explicar les condicions que fan possible l’existència del ser humà en l’univers. És a dir, que d’entre tots els conjunts de condicions inicials de la formació de l'Univers que hom pugui pensar, resten exclosos aquells que no hagin pogut conduir casualment al desenvolupament de la vida humana intel·ligent. Així doncs, segons aquest principi, el fet que l’home existeix limita els tipus d'universos que hom podria considerar. A més dels esmentats B. Cartes i G. Whitrow, ha estat desenvolupat per R.H. Dicke i per J. A. Wheeler.
En particular l’esmentat principi explica per què l’univers és tan desproporcionadament gran respecte del ser humà i com és possible -cosmològicament parlant- la nostra existència i, en general, la de l’aparentment rara existència de la vida. Ja que l’existència de vida intel·ligent suposa un dilatat període evolutiu i un llarg procés de formació de molècules complexes, l’univers, en estat d’expansió des del Big Bang, ha hagut de créixer fins proporcions gegantines perquè sigui possible l’existència de la vida intel·ligent capaç de formular-se aquesta pregunta. D’aquesta manera s’explica que, de no ser l’univers de tals immenses proporcions, no hagués estat possible l’existència de la vida. O dit d’una altra manera: no podríem viure en un univers de grandària més reduïda, perquè en el seu procés expansiu no hauria tingut temps de formar les molècules necessàries per a l’existència de la vida. És a dir, segons el principi antròpic, si les condicions no fossin les correctes (o sigui, que la interacció electromagnètica sigui l’adequada per permetre la formació dels àtoms, la força nuclear sigui l’adequada per permetre la formació dels nuclis atòmics, etc.), llavors, nosaltres mateixos no estaríem aquí. Els cosmòlegs Brandon Càrter i Robert Dicke van utilitzar aquest principi per explicar diverses relacions numèriques sorprenents entre la constant gravitatòria, la massa del protó, etc., que, segons sembla, només són vàlides per a l’època actual (en un sentit ampli que pot comprendre uns quants milions d’anys) de la història de la Terra, la qual cosa semblaria indicar que estem en un període molt especial, i que en qualsevol altra època no existiria vida sobre el planeta.
Una formulació forta d’aquest principi sosté, de manera un tant mística, que la vida humana apareix per dotar de sentit a l’univers. Els defensors d’aquesta tesi sostenen que, de no donar-se aquí i ara les condicions de la nostra existència, existiríem en alguna altra regió i en algun altre temps. Així, doncs, segons aquesta formulació, la resposta a la pregunta «per què és l’univers tal com és?» és que, d’haver estat distint, no estaríem aquí i no podria realitzar-se aquesta pregunta. Però és que, a més a més, s’invoca aquest principi per explicar l’aparició de la consciència, assenyalant que les condicions de l’univers són justament les que són (amb un precari equilibri) per permetre l’existència d’una intel·ligència capaç de formular-se aquesta pregunta.
En les formulacions d’aquest principi sol donar-se certa confusió, ja que el fet que la nostra existència i, en general, la vida (sigui a la Terra o en una altra regió de l’univers), depengui d’unes condicions que puguin considerar-se precàries, no suposa que la nostra existència determini les propietats de l’univers que observem, sinó més aviat al revés: no és la nostra existència la que determina aquestes propietats, sinó que són aquestes propietats les que la permeten. L'esmentat principi no té, doncs, per què involucrar cap aspecte teleològic.
Enllaços a Internet:
http://www.uv.es/metode/numero36/26_36.html
http://www.hispaseti.org/antropico_heidmann.php
Portal de filosofia internàutica - Las leyes del cosmos y el ...
El Tabano -=- Revista Digital - EL PRINCIPIO ANTROPICO
ACERCA DEL LLAMADO PRINCIPIO ANTRÓPICO
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.