FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

En el context del seu dualisme psicofísic, Descartes va considerar la glàndula pineal, «una petita glàndula situada cap a la meitat de la substància del cervell», com el nexe d'unió entre l'ànima i el cos en la que interacciona la ment amb els esperits animals, que a través de la sang i els nervis relacionen la res cogitans amb el cos o res extensa, orienta el moviment i influeix sobre l'ànima. (En l'actualitat se sap que la glàndula pineal o epífisi conté cèl·lules pigmentàries que reaccionen als canvis lumínics, i és la responsable de la segregació de l'hormona melatonina, que regula els ritmes vitals i els estats de son).

Veure paral·lelisme psicofísic.

(Imatges procedents del tractat de Descartes sobre L'home)

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.