Conceptes- actitud proposicional

Capçalera

FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes -	El saber filosòfic	El coneixement	La realitat	L'ésser humà	L'acció humana	La societat
Història -	Filosofia antiga i medieval	Filosofia moderna	Filosofia contemporània	Mapa del web	Ajuda i altres	Descarregar "font grega"

Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...

actitud(s) proposicional(s) LÒG.

Enunciats que expressen creences, desigs, dubtes, esperances, això és, actituds de la persona (veure exemple 1 i exemple 2). Tals enunciats posseeixen una determinada relació entre les persones i el significat dels enunciats que profereixen, perquè es construeixen amb verbs tals com saber, creure, opinar, entendre, afirmar, etc. Aquests verbs constitueixen el que es denomina un context opac que impedeix substituir -salva veritate- un enunciat per un altre amb igual valor de veritat;. El nom de «proposicional» procedeix del fet que la persona adopta una determinada postura o actitud mental davant el significat de l'enunciat, que és com es defineix pròpiament «proposició».

La «lògica epistèmica» de Jaakko Hintikka formalitza aquestes expressions.

Veure de dicto, de re.

Exemple 1

L’enunciat (1) «els meus amics em són fidels» dit per Anna, és distint de l’enunciat (2) «Anna creu que els seus amics li són fidels». No tenen les mateixes condicions de veritat;. El primer es compleix en -el fa vertader o no- una situació de fet; el segon, en una actitud interna d'Anna. El que es planteja és si, en conseqüència, el significat de «els amics són fidels» és idèntic en ambdós casos.

Exemple 2

Si diem «Tots els ilerdenses saben que Indíbil i Mandoni van ser cabdills ilergetes», podem substituir, salva veritate, «ilerdenses» per «habitants de la ciutat de Lleida», perquè són termes o classes coextensives i, d’altra banda, la resta de paraules de l’enunciat, és a dir, el context, no és opac. En canvi, en: «Anna sosté que tots els habitants de Lleida saben que Indíbil i Mandoni van ser cabdills ilergetes», hi ha opacitat de context, ja que, en tractar-se d’un verb de «opinió» -sosté- sorgeix una actitud proposicional, i pot succeir que Anna no sàpiga que «ilerdenses» i «habitants de Lleida» són termes amb la mateixa referència o extensió.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.