Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Lledó Íñigo, Emilio HIST.

Filòleg i filòsof espanyol. Va néixer a Sevilla el 1927, va iniciar els seus estudis a Madrid i els va prosseguir a la universitat de Heidelberg, on va estudiar filologia grega i filosofia amb H.G. Gadamer, K. Löwith, Dirlmeier i Regenbogen (que el va encaminar vers la filologia clàssica). De tornada a Espanya, va ser professor d’un institut de batxillerat a Valladolid, posteriorment va tornar a Alemanya -sota els auspicis de Gadamer-, on va ser assistent a la universitat de Heidelberg. Més tard va ser professor a la universitat de La Laguna i el 1967 va obtenir la plaça de catedràtic d’història de la filosofia a la universitat de Barcelona, on va exercir una gran influència. Es va traslladar a Madrid i va ocupar el càrrec de vicerector de la UNED (universitat a distància), alternant la seva activitat amb classes a la Universitat Lliure de Berlín. L’any 1987 va opositar infructuosament a una càtedra a la Universitat Complutense de Madrid, i es va desencadenar l’anomenat "cas Lledó". El 1988 va ser nomenat membre vitalici de l’Institut per Estudis Avançats de Berlín, ciutat en la que es va establir durant tres anys a partir de 1990. L’any 1991 va obtenir el premi Humboldt de filosofia. El 1992 rep el Premi Nacional d’Assaig pel Silenci de l’escriptura. A la fi de 1994 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, càrrec que compagina amb el de membre de l’Acadèmia de Ciències de Berlín. A més a més pertany, entre d’altres societats científiques, a l’Hegelgesellschaft i a la Societat Espanyola de Lingüística. Ha estat professor convidat en nombroses universitats: Universitat de Puerto Rico, Institut Italià per gli Studi Filosofici de Nàpols i, a partir de 1991 va impartir classes en la Colgate University d’Hamilton (Nova York).

Unint la seva triple faceta d’hermeneuta, filòleg i historiador de la filosofia ha revitalitzat la crítica filosòfica dels textos, en especial dels filòsofs grecs, ja que considera que el llenguatge grec ha tingut el privilegi de conceptualitzar i crear les bases de la terminologia filosòfica. Com a filòsof del llenguatge s’inspira en la tradició de l’últim Wittgenstein, però també en Humboldt, Sapir, Whorf, i evidentment en Gadamer i la tradició hermenèutica, a la que es troba molt més vinculat que a la tradició analítica anglosaxona, amb la que és molt crític.


Des d’aquest punt de partida ha desenvolupat les bases d’una semàntica filosòfica unida a la història del pensament, ja que tot pensament és pensament arrelat en el llenguatge. En ella estudia el llenguatge com a expressió històrica o memòria del logos (veure text), que permet la reconstrucció dels textos filosòfics, i intenta desvelar les mediacions que encasten la filosofia amb el conjunt de la història de la cultura i de la societat. Al seu torn, aquesta perspectiva el condueix a considerar que el llenguatge implica una plena participació que va més enllà de la mera comunicació i forja els amagatalls de la història, entesa com una forma de memòria col·lectiva, la qual cosa li condueix també a una reflexió sobre la societat i sobre la sociologia del saber. D’aquesta manera uneix en la seva reflexió els problemes del llenguatge amb els de la filosofia pràctica.



 

Obres

 

 

 

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.