Cerca
continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading
Dennett, Daniel Clement HIST. `dennett.wav', `play"]
Filòsof
americà contemporani nascut el 1942. Després d'haver viscut part de la seva
infancia a Beirut (on el seu pare desenvolupava tasques pel govern dels EEUU
durant la Segona Guerra Mundial), va estudiar filosofia a Harvard (amb Quine) i
posteriorment, atret per la filosofia de Wittgenstein, va estudiar (amb Gilbert Ryle) i es va graduar
a Oxford. De tornada als Estats Units es va incorporar a la vida acadèmica. Actualment és catedràtic d'Humanitats i Ciències i director del Center for Cognitive Studies
(amb Ray Jackendoff) de la Universitat Tufts.
Des de 1996 Dennett forma part de l'equip d'investigadors del projecte “Cog” de l'Institut
Tecnològic de Massachusetts que intenta construir un robot intel·ligent.
És un dels principals representants de la filosofia analítica contemporània, i les seves investigacions se centren
en el terreny de les ciències cognitives, la filosofia de lament i de la intel·ligència artificial, propugnant la necessitat d'una nova filosofia de l'esperit. S'inscriu en un corrent de tipus materialista no reduccionista que concep els continguts mentals en funció d'una «perspectiva intencional».
Defineix un sistema intencional (natural o artificial, individual o supraindividual) com aquell en què es poden predir els seus comportaments si es parteix de la hipòtesi de considerar-los com òptimament estructurats. Un d'aquests sistemes és, per exemple, el de la
selecció natural que explica
l'evolucionismedarwinià, que, d'aquesta manera, queda caracteritzat com a sistema intencional. D'altra banda, els sistemes intencionals per si mateixos no expliquen la consciència, però només els esmentats sistemes permeten l'atribució de creences, desitjos, etc. a un sistema conscient. D'aquí no se segueix que existeixin estats de consciència (Dennett rebutja el realismeontològic d'aquests estats, incompatibles amb la tesi de la indeterminació de Quine), i situa la seva posició entre el realisme i l'instrumentalisme (acostant-se de vegades a tesi com les sostingudes per Davidson): les creences i els desitjos existeixen, però la seva existència no és atribuïble a una consciència unificadora o «teatre cartesià» com ell l'anomena, sinó que
existeixen de la mateixa manera que els centres gravitatoris, per exemple. Són «ficcions idealitzades» o «constructes lògics».
Aquests estats no comporten cap compromís ontològic respecte de tal tipus d'entitats, la qual cosa, segons Dennett, permet salvar l'anomenada «psicologia popular» i el «mentalisme». Contra aquell «teatre cartesià» -o lloc privilegiat i unificador de les dades de la consciència i generador de fluixos conscients, Dennett sosté que la consciència, encara que és un fenomen real, no és -com en la hipòtesi del dualisme- aquesta espècie d'entitat unificadora i contínua, sinó que la seva anàlisi revela mecanismes complexos que mostren una mena de «màquina virtual» i un conjunt de regularitats imposades pel cervell per un programa d'instruccions complexes. Il·lustra aquesta posició amb un conegut experiment mental, consistent a criticar la proposta cartesiana d'imaginar l'activitat del «geni maligne» a partir de la ficció d'un cervell aïllat
manipulat per científics que actuessin com al dit geni cartesià (veure text). Encara que el mateix Dennett assenyala que encara no hi ha una explicació plenament satisfactòria de la consciència, sustenta que la seva crítica de les metàfores pròpies de l'antic dualisme, així com la seva concepció dels sistemes intencionals, poden obrir el camí a una plena explicació dels problemes propis de la filosofia de la ment i dels problemes de la relació entre ment i cos (veure text). D'altra banda, Dennett també ha defensat la compatibilitat entre determinisme i llibertat.
Un dels aspectes més destacats del pensament de
Dennett gira al voltant del paper de la selecció natural i del conjunt de
l'algorisme evolutiudarwinià. Dennett defensa que l'evolució és un procés
algorísmic (en el qual intervenen tres factors: variació, replicació i
selecció), en el qual hi ha aspectes d'atzar (en la variació, per exemple, les
mutacions poden ser atzaroses) i d'altres no atzarosos (la selecció no és a
l'atzar, sinó que depèn de l'adaptació, que és un procés cec, sense finalitat,
però no a l'atzar). En aquest procés, des d'estructures simples es poden configurar
estructures molt complexes sense la necessitat de cap disseny. De fet el procés
evolutiu genera complexitat i no necessita cap dissenyador. L'evolucionisme de
Dennett s'incardina en el mateix corrent que el defensat pel biòleg Richard
Dawkins, per exemple, o pel lingüista Steven Pinker, i s'oposa a la
variant evolucionista defensada pel paleontòleg Stephen Jay Gould.
Atès que l'algoritme evolutiu necessita els tres
elements esmentats (variació, replicació i selecció) aquest algoritme funcionarà
sobre qualsevol àmbit que presenti aquest tres aspectes. El cas més clar, i el
que va proposar Darwin, és el que es refereix als éssers vius, (on la variació
està donada per les mutacions, la replicació és el procés de reproducció -sexual
o no- i la selecció és la selecció natural que efectua l'ambient); però aquesta
situació també es dóna en altres àmbits, com en l'àmbit de la cultura. En aquest
aspecte Dennett és un ferm defensor de la teoria dels mems o memètica, teoria
iniciada per l'esmentat Dawkins, per explicar el desenvolupament i transmissió
de la cultura. D'aquesta manera, l'algoritme evolutiu darwinià s'aplica, no
solament en l'àmbit de la natura, sinó també en l'àmbit de la cultura.
El seu treball s'ha estès també en l'àmbit de la
filosofia de la
religió on Dennett defensa posicions atees i considera que el
model d'evolució darwiniana (aplicat no solament, com hem vist, a la natura,
sinó també a d'altres àmbits, com la cultura, la psicologia, etc.) fa superflu
qualsevol intent de postular una entitat divina. Tot i això considera que la
religió s'ha d'entendre, en el marc del procés evolutiu esmentat, com un
"fenomen natural". Segons ell, el cervell humà, fruit de
l'evolució, ha d'ocupar-se dels problemes específics dels entorns on ha
d'operar. Els ambients socials i lingüístics que van evolucionar conjuntament
amb els cervells humans van generar alguns problemes que van fomentar el
desenvolupament de pensaments i creences religioses. L'aparent
extravagància de les diferents pràctiques religioses poden explicar-se pels
austers termes de la biologia evolutiva. De fet, de la mateixa manera que va
evolucionar el
llenguatge (sense cap disseny conscient) en un procés
d'interdependència d'evolució biològica i cultural, van aparèixer les creences
religioses com a fruit de la disposició d'atribuir creences i estats mentals a
qualsevol cosa complexa i amb moviment.
Les teories de Dennett han tingut també forta
influència en l'àmbit de la psicologia evolucionista, per exemple en l'obra de
Geoffrey Miller.
Brainstorms, Montgomery, Vermont, Bradford Books, 1978. Reeditat el 1981 per The MIT Press.
«On the absence of phenomenology», en Gustafson, D i B. Tapscott (comps.), Body, Mind and Method:Essays ‘in' Honorof VirgilAIdrich, Dordrecht, Reaneu-el, 1979.
«Reflections onProgramari», en Hofstadter, D. R i D C. Dennett (comps.), The Mind s l: Fantasies and Reflections on Self and ‘Soul', ‘Basic' Books, Nova York, p. 265-268, 1981.
Elbow Room: The Varieties of Free Will Worth Wanting Cambridge, MA, The MIT Press (Bradford Books), 1984.
The Intentional Stance, Cambridge, MA MIT Press (Bradford Books), 1987.
Conciousness explained, Little, Brown and Company, 1991.
Darwin's Dangerous Idea, 1995.
Kinds of Minds, 1996.
Traduccions castellanes:
La actitud intencional, trad. cast. de Daniel Zadunisky, Gedisa, Barcelona 1991.
La libertad de acción. Un análisis de las exigencias del libre
arbitrio, trad. cast. de Gabriela Ventúreira, Gedisa, Barcelona 1992.
La conciencia explicada, trad. cast. de Sergio Balari, Paidós, Barcelona 1995.
La peligrosa idea de Darwin, trad. cast. de Cristóbal Pera Blanco-Morales, Galàxia Gutemberg / Círculo de Lectores, Barcelona, 1999.
Tipos de mentes: hacia una comprensión de la conciencia,
Debate, Madrid, 2000
La evolución de la libertad, Paidós, Barcelona 2004
Dulces sueños: obstàculos filosóficos para una ciencia de
la conciencia, Katz editores, 2006
Rompiendo el hechizo: la religión como fenómeno natural,
Katz editores, 2007
Brainstorms: Philosophical
Essays on Mind and Psychology (MIT Press 1981)
Elbow Room: The Varieties of
Free Will Worth Wanting (MIT Press 1984)
The Mind's I (Bantam,
Reissue edition 1985, amb Douglas Hofstadter)
Content and Consciousness (Routledge
& Kegan Paul Books Ltd; 2nd ed. January 1986)
The Intentional Stance (MIT
Press; reprint edition 1989)
Consciousness Explained (Back
Bay Books 1992)
Darwin's Dangerous Idea:
Evolution and the Meanings of Life (Simon & Schuster; reimpresió
1996)
Kinds of Minds: Towards an
Understanding of Consciousness (Basic Books 1997)
Brainchildren: Essays on
Designing Minds (Representation and Mind) (MIT Press 1998)
— A Collection of Essays 1984–1996
Freedom Evolves (Viking
Press 2003)
Sweet Dreams: Philosophical
Obstacles to a Science of Consciousness (MIT Press 2005)
Breaking the Spell: Religion as
a Natural Phenomenon (Penguin Group 2006).
Dove nascono le idee (Di
Renzo Editore [Italy] 2006)
Neuroscience and Philosophy:
Brain, Mind, and Language (Columbia University Press 2007), amb
Maxwell Bennett, Peter Hacker, and John Searle
Filòsof
americà contemporani nascut el 1942. Després d'haver viscut part de la seva
infancia a Beirut (on el seu pare desenvolupava tasques pel govern dels EEUU
durant la Segona Guerra Mundial), va estudiar filosofia a Harvard (amb
Un dels aspectes més destacats del pensament de
Dennett gira al voltant del paper de la 
